Els pressupostos pactats entre el govern i Esquerra Republicana tenen una important incidència a les Terres de l’Ebre, amb temes clau com la protecció del Delta o el finançament dels hospitals municipals de Tortosa i Amposta. Per conèixer a fons estes inversions entrevistem a Albert Salvadó, diputat d’Esquerra al Parlament. Des d’Esquerra heu aconseguit introduir als pressupostos 42 milions d’euros per a seguir desplegant l’Estratègia Delta. Este és un dels acords importants, no?
Sí, perquè enteníem que era important poder continuar amb l’Estratègia Delta que vam iniciar l’anterior legislatura , que el govern actual també hi aposta decididament, però enteníem que era vital consignar una partida, en este cas 42 milions d’euros, fins a l’any 2032, per a garantir que les actuacions de protecció litoral, de les arenes al frontal del delta, de les guardes del Fangar i dels Alfacs, de les guardes del riu puguen seguir endavant i que, en un termini temporal raonable, puguen ser una realitat.
En este acord també s’inclou i la sostenibilitat econòmica dels hospitals municipals de Tortosa i Amposta. Eren dos de les qüestions que en les últimes setmanes havien parlat molt, tant l’alcalde d’Amposta com l’alcaldessa de Tortosa. Entenem que l’acord inclou una injecció econòmica per a resoldre el dèficit i també demaneu accelerar la integració d’estos hospitals a Salut Terres de l’Ebre…
Efectivament, els hospitals municipals, en este cas la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa, l’Hospital de la Santa Creu de Jesús i l’Hospital Comarcal d’Amposta, pel model de conveni de serveis sanitaris, patixen molt i, per tant, per una part assegurem els recursos econòmics cap a estos hospitals que els puguen fer rendibles, però alhora el més important és l’aposta per un canvi de model que al final faça el que vol tothom, que és poder convertir els hospitals en centres de salut de millors serveis per a la ciutadania i que no es veja compromesa la seua rendibilitat econòmica. Per tant, jo crec que és un pas endavant important en el model de salut d’assistència primària a les Terres de l’Ebre i molt satisfet per haver-ho posat en estos pressupostos.
Estos són dos punts molt importants d’este acord de pressupostos que fan referència a les Terres de l’Ebre. En matèria d’inversions, sabem que l’acord suma 16 milions d’euros per al territori, però quines són les inversions que destacarien?
Quant a inversions que s’afegixen a les inversions que ja hauria de contemplar el Govern, jo crec que destacaria, bàsicament, per una part, a Aldover la millora dels accessos, llargament reivindicada, que donarà més seguretat. Per l’altra part, 450.000 euros a Godall per a intentar incidir i arreglar el barranc que passa pel centre del poble i, alhora, facilitar l’enderrocament de les cases que es van veure afectades pels aiguats del passat octubre. Una inversió importantíssima d’1,2 milions d’euros a Caseres per a la construcció d’habitatge i per a la construcció d’un nou centre de dia. I la inversió que a mi més goig em fa, de la qual segurament em sento més orgullós perquè fa referència al meu poble, i és una inversió d’11,7 milions d’euros per a la construcció del nou institut de la Ràpita.
Esta inversió importantíssima de gairebé 12 milions d’euros a l’Institut de la Ràpita és nova als pressupostos? És una inversió que estava compromesa però que no figurava als comptes que va presentar el govern?
Sí, efectivament. Hi havia preocupació perquè una actuació tan important acabés sense executar-se. Fins ara, des del mateix Ajuntament s’havia plantejat un model en què la Ràpita avançava els 11,7 milions d’euros i posteriorment la Generalitat els retornava. El canvi més rellevant és que assegurem que en estos pressupostos és la Generalitat qui posa els 11,7 milions d’euros per a fer efectiva el més ràpidament possible la construcció del nou institut de la Ràpita.
I per acabar, també és important destacar este pla de pobles. Seran 100 milions d’euros cada any durant 4 anys per a municipis de fins a 5.000 habitants i també per a capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. Per tant, amb repercussió directa a les Terres de l’Ebre…
La gent d’ERC ja fa anys que reivindica una nova mirada del país, que no siga només esta mirada metropolitana, sinó també de territoris com el nostre, com les Terres de l’Ebre, on pràcticament quasi tots els municipis, excepte uns pocs, són de menys de 5.000 habitants, i no podem competir quan surten els plans de barris o altres ajuts que els municipis més grans s’acaben emportant la totalitat de les subvencions. Per tant, s’han de posar 100 milions d’euros a l’any durant 4 anys exclusivament per a municipis petits, jo crec que a les Terres de l’Ebre és una oportunitat perquè tots estos reptes que tenen els municipis puguin tindre una eina que puguin jugar més cartes, és importantíssim.
