Fa pocs dies, Junts per Catalunya ha dut a terme a Vilafranca del Penedès la convenció municipalista per a donar el tret de sortida cap a la campanya de les municipals. Amb quin missatge se’n van, Junts de les Terres de l’Ebre, d’esta convenció?
Abans de res, estem molt contents d’haver fet esta convenció. La veritat és que ha anat molt i molt bé. Vam fer-ho a Vilafranca i vam omplir; va haver-hi molta gent del territori i d’altres territoris que es van voler apuntar a la convenció municipalista i no van poder perquè la sala donava per a 500 persones i no donava per a més. I el missatge que en marxem és un missatge optimista, és a dir, des del partit s’està treballant, s’està treballant fort, i amb la voluntat d’aconseguir els millors resultats possibles. És veritat que la gent de Junts moltes vegades escoltem, per part d’altres formacions polítiques, que el nostre projecte polític està en davallada, però la realitat, el que nosaltres percebem al carrer quan fem paradetes, quan ens apropem a les associacions, i el que nosaltres percebem en general quan intentem anar a confeccionar llistes municipals, és que el projecte de Junts està més fort, més fort que mai.
A la convenció va haver-hi referències a Aliança Catalana. Hi ha por que puga guanyar també terreny a les Terres de l’Ebre? De moment ja hi ha confirmades dos candidatures, a Tortosa i a Amposta, on per cert el cap de llista serà un exregidor de Junts.
És veritat que en les eleccions municipals poden sorgir formacions polítiques. Jo recordo que a Tortosa, en les darreres eleccions municipals, va sorgir Valents en un missatge trencador per part del senyor Ximo Llopis i que en el seu moment donava la sensació que podia tindre un resultat positiu, i almenys ell ho expressava per xarxes d’esta manera, i era un missatge molt trencador. I la realitat és que després els ciutadans no li van acabar donant suport. Què passarà amb Aliança Catalana al territori? No ho sabem. És veritat que a Tortosa s’ha reforçat amb una persona que prové de l’òrbita del Partit dels Socialistes de Catalunya; sabem que a altres parts del país també s’està reforçant amb persones que venen dels sectors propers a Plataforma per Catalunya o fins i tot de sectors propers a Vox; i també és veritat que a Terres de l’Ebre han fitxat una persona que havia sigut regidor per Amposta per Junts.
La veritat és que en el moment que es va produir el fitxatge vam quedar profundament decebuts i vam demanar-li al regidor que retornés l’acta, com no pot ser d’una altra manera, perquè és molt legítim poder fer un viratge polític, poder canviar de punt de vista, però pensem que quan un està a una llista electoral i rep un suport electoral, d’alguna manera seguint un candidat com és el nostre candidat, que és el senyor Manel Ferré, ha de ser coherent amb el projecte en el qual es va presentar. Per tant, a nosaltres ens hagués agradat que si el senyor Esteban no es trobava còmode amb el projecte i pensava que un projecte més radical, un projecte que no respecta els drets humans, era el seu projecte, calia que deixés l’acta que havia aconseguit gràcies als vots que els ciutadans d’Amposta havien donat a Junts, i que a les pròximes eleccions, legítimament, lliurement s’hagués presentat per aquella formació política que diu que representa els seus valors.
Com faran front al discurs d’Aliança Catalana? Veiem com, també a les municipals, cada vegada més guanyen terreny temes com la inseguretat, la immigració, la delinqüència…
Jo crec que tots estem preocupats per la inseguretat. Fa pocs dies, una xiqueta a Badalona ha rebut un tret, un rebot d’un tret i, per tant, dir que no estem preocupats per la inseguretat seria fals. Però és veritat que davant de les situacions complicades que tenim a la nostra societat, podem fer un discurs d’atiar l’odi, de només quedar-nos amb l’anècdota o amb el problema, o podem fer un discurs per a intentar trobar solucions. Hi ha necessitats de canviar polítiques. Hi ha hagut, els últims anys, una política possiblement excessivament bonista cap als delinqüents, i nosaltres som partidaris d’una política molt més homologable a la que es fa a Europa. Per això nosaltres, per exemple, hem parlat de polítiques molt dures contra la reincidència. Quan els nostres alcaldes del Maresme van començar a parlar de tota esta problemàtica, se’ns titllava de xenòfobs, se’ns titllava de ser d’ultradreta, i nosaltres en cap moment hem vinculat cap tipus de problema amb cap mena de col·lectiu. El que hem dit és: no pot ser que una persona, nascuda on haja nascut, puga cometre 70, 50, 20, 30 delictes i que no passe absolutament res.
No pot ser que una persona, siga d’on siga, puga cometre 50 delictes i que no passe absolutament res
Jo soc professor. Jo sé que si un alumne fa una cosa malament, l’he de sancionar, l’he d’amonestar, l’he de fer rectificar al moment, perquè si l’intento fer rectificar quan ho ha fet 80 vegades serà molt més difícil. La política que s’està fent els últims anys per part de les formacions polítiques que han governat no ha funcionat. Davant d’este símptoma, podem buscar la solució, que és una solució complexa, que són uns canvis legislatius, que són intentar diferenciar el gra de la palla, o podem atiar l’odi. El que fa Aliança Catalana és atiar l’odi. El que fa Junts és buscar solucions. Llavors, és veritat que en política sempre hi ha gent que intenta posar-se a formacions polítiques que poden créixer. En moments de conflicte com els actuals, en què la política és més necessària que mai, podem optar per la política d’ultradreta, aquella que ens fica en conflictes, com és per exemple la política que fa Donald Trump, ho veiem als Estats Units, o podem buscar la política sensata, la política raonable, la que intenta solucionar els conflictes. Possiblement no serà tan llaminera a l’hora de captar l’atenció dels mitjans o de captar l’atenció de les xarxes, i és veritat que en este món tan multimèdia que tenim avui en dia, als partits més tradicionals ens està costant arribar i fer arribar el nostre missatge.
En moments de conflicte com els actuals, la política és més necessària que mai. La sensata, la raonable, la que intenta solucionar els conflictes, no atiar-los
Però pensem que a la ciutadania els hem de tractar com a persones adultes, com a persones que tenen sentit comú, jo de debò que ho crec, això. I crec que més enllà de l’emprenyament momentani, la gent al moment de dipositar el seu vot serà conscient que està fent un contracte per quatre anys, i més en les eleccions municipals, perquè no hi ha possibilitat de repetir-les abans. I, per tant, la gent ha de pensar: qui vol que governe els pobles i les ciutats de les Terres de l’Ebre els pròxims quatre anys? Gent que consideren que les polítiques de la ultradreta radical, de trencament, de fragmentació de la societat són positives, que només parlen de quimeres, o gent que treballa cada dia per a intentar trobar solucions a problemes que són complexos? Però penso que ho hem demostrat. La gent de Junts hem demostrat que es poden fer polítiques valentes i raonables alhora.
El que fa Aliança Catalana és atiar l’odi. El que fa Junts és buscar solucions
A les eleccions del 2023, Junts podem dir que va fer el sorpasso en número de vots a Esquerra Republicana. Amb quins objectius encaren estes eleccions del 2027? Esperen igualar o incrementar el número de candidatures? Quins objectius s’han fixat?
Jo el primer que voldria dir és que els resultats que vam fer l’última vegada van ser magnífics. I dic això perquè l’última vegada, quan miràvem les enquestes ens deien que anàvem a la baixa, i després els resultats foren molt i molt bons. I això és fruit de l’esforç, el treball de totes les candidatures que va haver-hi en aquell moment i també a tota la faena que es va fer des de la vegueria per part d’Annabel Marcos i tot el seu equip. Quin és l’objectiu per a ara? Seguir millorant els resultats. En aquell moment, la primera força política anteriorment havia sigut Esquerra Republicana, tenia, disposava de tota la força de la sinergia que li donava el Govern, i, tot i això, nosaltres la vam aconseguir sobrepassar. Nosaltres tenim la voluntat de continuar sent la primera força política, sabent que tampoc tenim la sinergia d’estar a Govern. Per què? Perquè en estos moments qui està al Govern és el Partit dels Socialistes de Catalunya. Recordem que està al govern de la ciutat de Barcelona, que va pactar-ho amb el PP; recordem que està al govern de la Generalitat, que ho ha pactat amb Esquerra Republicana i amb En Comú; i recordem que està al govern de l’Estat espanyol.
I malgrat tindre estos tres grans nuclis de poder i que sembla que hauria de ser, des d’un punt de vista electoral, una piconadora que fos capaç de destruir les altres formacions polítiques, la realitat és que la seua mala gestió —mala gestió en educació, mala gestió en Rodalies, mala gestió en la gestió dels transports per carretera— no els hi està donant uns resultats prou positius. Per tant, quina serà la situació a les municipals? Veurem. Queda un any. En un any poden canviar molt les coses. Fa unes setmanes, pel que fa a política espanyola estaven molt preocupats pels casos de corrupció del PP, que s’havien de jutjar tots estos dies i que s’estan jutjant, que va ser el cas de la presumpta trama de policia patriòtica. I, en canvi, ara, estos casos s’estan jutjant, però és el PSOE qui també sembla que pot tindre la coa de palla. Per tant, això afectarà les municipals? Bé, tots sabem que a les municipals es voten molt a les persones, això és important, però també sabem que dins de l’equació, quan el ciutadà vota, hi ha una part que també és el partit polític. I hi ha moments que els partits polítics tenen el vent de cara i hi ha moments que els partits polítics tenen el vent d’esquena. I en estos moments el Partit Socialista Obrer Espanyol o el Partit dels Socialistes de Catalunya, que venen a ser el mateix malauradament en este moment, no sembla que tinguen el millor vent possible.
Ja ho deia, a les municipals es vota molt a la persona. En general, satisfet de la faena feta per les alcaldies de Junts al territori? Encara podem dir que hi ha més dubtes que certeses de cara a candidats de les eleccions al 2027, però, per exemple, sí que ja tenim proclamada a Eva del Amo com a candidata a l’Ametlla de Mar, que just fa poques setmanes perdia l’alcaldia per una moció de censura.
Sí, la veritat és que nosaltres estem molt contents amb tots els alcaldes que hem tingut o que tenim. Tenim ja proclamada Eva del Amo; sabem que la ciutadania de la Cala no ha entès este canvi d’alcaldia. Recordem que este canvi d’alcaldia es produïx perquè dins del grup dels Socialistes es produïx un trencament entre ells. Nosaltres teníem pactat amb els socialistes que l’últim any de mandat seria alcalde el seu líder a la població de l’Ametlla de Mar, i en el moment que anàvem a fer el canvi, la regidora número dos dels Socialistes ens diu que ella no votarà el seu número u. Després d’unes llargues negociacions en què vam estar intentant fer entendre que havíem de trobar una solució, el Partit Socialista es desentén de tot plegat i decidix trencar la baralla i pactar amb Esquerra Republicana. Nosaltres lamentem esta situació, però seguim pensant que Eva del Amo i el seu equip ha fet un grandíssim treball. Precisament a la convenció municipalista vam estar parlant una sèrie d’alcaldes, i un dels alcaldes que va parlar fou Eva. I Eva va explicar que el seu gran repte quan va arribar com a alcaldessa va ser intentar sanejar l’Ajuntament. L’Ajuntament de la Cala estava molt endeutat, era dels ajuntaments més endeutats per càpita de Catalunya, i el seu equip ha aconseguit desendeutar-lo. És veritat que ara entren Esquerra Republicana i, d’alguna manera, tastaran, políticament parlant, la mel de la faena que ha fet l’equip d’Eva del Amo.
Un altre dels grans dubtes és Tortosa. Junts per Tortosa ja ha proclamat també Meritxell Roigé, que repetirà com a candidata. A les eleccions del 2023 finalment us vau presentar en coalició; la intenció és repetir esta coalició al 2027?
La veritat és que sí. Nosaltres tenim intenció de repetir la coalició; és veritat que estem en negociacions amb el grup de Junts per Tortosa i pensem que arribarem a un acord. Abans dèiem que la política la fan les persones i que nosaltres som capaços de tindre molt bona relació en l’àmbit personal amb tots els grups, tant des de la gent d’Esquerra Republicana a Tortosa, com la gent del PSC o la gent de Movem Tortosa, però nosaltres hem vist, la sensació que hem tingut és que l’últim mandat la ciutat ha anat frenant-se. En canvi, pensem que en el moment que Meritxell Roigé i el seu equip estava al capdavant de la ciutat, la ciutat era una ciutat dinàmica. Per tant, davant d’esta situació, la nostra voluntat seria ser capaços d’arribar a un acord i ser capaços d’apilar. Una mica l’objectiu de Junts en l’àmbit de Catalunya és apilar, apilar, apilar, i aconseguir fer candidatures potents que representen el catalanisme polític, que representen l’independentisme, i tindre un projecte municipal i de territori potent. I aquí no hi ha dubte que la ciutat de Tortosa, igual que la ciutat d’Amposta, o la ciutat de Móra, o Gandesa, o la Ràpita, i tots els pobles de les Terres de l’Ebre, necessitem tindre propostes valentes, propostes potents.
Amb Meritxell Roigé i el seu equip al capdavant de Tortosa, era una ciutat dinàmica; este mandat això s’ha frenat
Quina és la relació amb Enlairem? Ara mateix sumen al Consell Comarcal del Baix Ebre; a les anteriors municipals va presentar-se a Deltebre sota el paraigua de Compromís Municipal, però hi ha veus, rumors que parlen que puga haver-hi una expansió d’Enlairem a altres poblacions de les Terres de l’Ebre. Fins i tot se’ls situa propers al PSC; no sé si mantenen algun tipus de contacte o negociació amb Enlairem?
Nosaltres hem parlat, perquè parlem amb tothom, hem parlat amb l’alcalde de Deltebre, líder d’Enlairem. És veritat que les coses no sempre van tan bé com un voldria. Nosaltres pensem que Lluís ha fet una molt bona faena a Deltebre, i és veritat que restem a l’espera de seguir parlant amb Lluís Soler i tot el seu equip. Què passarà? No ho sabem. La veritat és que jo no voldria transmetre a la ciutadania que anirem plegats, ni tampoc transmetre a la ciutadania que no hi anirem. Jo crec que la decisió al final la té Lluís Soler i tot el seu equip, i el que sí que crec que cal plantejar a la ciutadania, i també a la ciutadania de Deltebre, és si volen un Deltebre potent, que tinga capacitat d’influència política també el seu alcalde més enllà del que és el terme municipal, o si preferixen quedar-se amb un Deltebre més dins del terme. Això no vol dir que qualsevol alcalde no tinga les portes obertes de tots els governs; òbviament pel sol fet de ser alcalde sempre tens totes les portes obertes, però sí que vol dir que formar part d’una estructura més gran sempre et permet, et permet tindre més contactes, poder aconseguir més inversió per al teu municipi. Penso que és bo que els projectes polítics d’àmbit municipal s’articulen també a partir de projectes polítics supramunicipals.
Sabem que en algun moment el Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet un intent també per a aproximar-se a molts alcaldes, a molts candidats de totes les formacions polítiques. Abans parlàvem de l’avantatge d’estar a Govern; sabem que el Partit Socialista en este moment té tots els governs, i com que té tots els governs, disposa d’una capacitat d’influència i ha vingut una mica com allò que Qatar va arribar amb el Paris Saint-Germain en una determinada època i va intentar, entre cometes, fitxar a totes les estrelles del futbol mundial, doncs d’alguna manera el Partit Socialista a Terres de l’Ebre ha estat abocant-se a intentar fitxar el màxim de persones. Nosaltres oferim un projecte, un projecte de territori, un projecte de país que busca el millor per a la ciutadania, per a la ciutadania de les Terres de l’Ebre, de Flix, de Tortosa, d’Amposta, de tot arreu.
Quin és el calendari que es marquen per definir els candidats? Coneixem Eva del Amo; Manel Ferré també serà el candidat de Junts per Amposta…
Manel Ferré ja ha sigut escollit candidat per Amposta. També estem en el procés per elegir el candidat de l’Aldea; no hi ha dubte que repetirà l’alcalde, Xavier Royo. I estem en un procés d’elecció de tots els candidats. El procés funciona de la següent manera: en aquelles poblacions on tenim agrupació municipal, es fa una assemblea on tots els militants participen i els representants —hi ha un representant de vegueria, hi ha un representant de la presidència comarcal, hi ha un representant en l’àmbit nacional i un representant local—, escoltem a tota la militància i la militància ens proposa un candidat. Si l’estructura global territorial, tant siga local com siga nacional, veu bé aquell candidat, aquell candidat és proclamat. Això és, per exemple, el que ha passat al cas d’Amposta i el que previsiblement passarà en el cas de l’Aldea, o en el cas de l’Ametlla de Mar. I hi ha casos que es podria donar el cas, com sembla que passarà a Barcelona, que hi haja més d’un candidat i llavors es realitzen, es realitzen primàries.
A la Ràpita hi haurà candidat nou? De moment hi ha hagut renovació de l’assemblea local.
És veritat que a la Ràpita s’està treballant molt i s’està treballant molt bé per tal de reforçar l’equip de Junts. En este moment no puc explicar més que això que t’acabo de dir, però és conegut per tothom que a la Ràpita formem part de l’equip de govern. Junts en este moment està a l’equip de govern. És veritat que Elena Queralt va obtindre un molt bon resultat en el seu moment, ella és regidora, ella està molt implicada en el dia a dia del municipi i està fent una gran faena, i també és veritat que moltes altres persones s’han apropat a la marca Junts i estem confeccionant una candidatura potent que sabem que els altres dos grans partits del territori i de la Ràpita, com són el PSC —que també té l’alcaldia— i Esquerra Republicana, ens comencen a mirar amb un cert recel i un cert carinyo perquè entre ells estan molt enfrontats. Nosaltres tenim una forma de fer política que ens agrada estar prop de tothom i poder acabar escoltant bé a la ciutadania per a prendre les millors decisions possibles.
M’agradaria preguntar-li també per l’Ampolla. Fa pocs dies hem conegut que la fiscalia investiga l’alcalde, també alguns empresaris, alguns vinculats a Junts per un presumpte cas de prevaricació. Quin és el posicionament del partit davant d’estes investigacions?
A veure, d’entrada nosaltres pensem que és important diferenciar quan hi ha un procés administratiu que potser s’ha fet incorrectament —això ho desconeixem si ha sigut així o no, hem d’acabar-ho de mirar i haurà de ser al final el jutge que diga si les coses s’han fet bé o no s’han fet bé— del que és corrupció per dir-ho d’alguna manera perquè algú haja posat la mà a la caixa. Nosaltres confiem al 100% que l’equip de l’Ampolla ha fet les coses el millor possible i que no hi ha hagut en cap moment cap mena de corrupció. Pensem això, estem convençuts d’això. Òbviament després seran els jutges que acabaran decidint. Però jo voldria que la ciutadania no s’endugués la sensació que absolutament tothom que està en política és gent corrupta. Per què? Perquè és veritat que estos dies costa de defensar, no? Nosaltres hem vist, des de coses locals, com si l’Ignasi Elena s’havien fet uns contractes menors que s’havien donat a un jurista… A veure, jo crec que ell, que és d’Esquerra Republicana, no ha fet això per a quedar-se uns diners, sinó que segurament un procés administratiu no l’ha fet bé. Òbviament, ho sic sense cap coneixement sobre el cas.
Ens preocupa quan s’intenta embrutar el bon nom d’alguns polítics només per qüestions electorals
O hem vist com diuen que si Zapatero tenia no sé quantes joies… Bé, cal demostrar les coses. Què ens preocupa? Ens preocupa quan s’intenta embrutar el bon nom d’alguns polítics només per qüestions electorals. Nosaltres hem tingut la sensació que a l’Ampolla el grup d’Esquerra Republicana ha fet mala praxi política; ha dividit el poble i ha intentat embrutar el nom per activa i per passiva de l’equip de govern amb la voluntat de desgast polític. I això és molt curiós que ho facen a l’Ampolla quan a l’Ampolla tenim, per exemple, el Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha sigut governat per Esquerra Republicana, i que esta setmana mateixa sortia a La Vanguardia un possible cas, presumpte, de corrupció bastant més greu. Per tant, a vegades tendim a veure en l’altre una teòrica corrupció que farà falta demostrar-ho, i, en canvi, no veiem dins de casa situacions que podrien ser força més complicades. Mantenint la presumpció d’innocència també, eh? Jo crec que fins que no es demostra el contrari, absolutament tothom és innocent i, per tant, des de Junts mantenim la confiança a l’equip de l’Ampolla.
Portem gairebé dos anys de govern del PSC a la Generalitat; com veuen la seua gestió a les Terres de l’Ebre? A més a més hi ha un acord de pressupostos damunt de la taula…
Jo crec que quan el PSC va entrar al Govern de la Generalitat, va vindre una mica amb la idea que ells ho arreglarien tot, no? És a dir, ells, això està bé, eh? Tindre esta voluntat perquè al final quan entres a govern has de tindre ganes de servir a la ciutadania. I van començar molt forts, la veritat és que van començar fent moltes promeses. Recordo alguna entrevista interessant en què algun dels líders socialistes ens ensenyava una maqueta d’un tren pràcticament i ens deia que els trens ens funcionarien fantàsticament bé. I la realitat és que els trens van com van i cada dia van pitjor. O per exemple, els socialistes ens deien que s’haurien acabat els problemes al sistema educatiu, i el sistema educatiu no està anant millor. O per exemple ens parlaven que ara sí que arreglarien l’hospital i els serveis sanitaris a Terres de l’Ebre; i jo molts d’alcaldes sento que es queixen que no tenen metges a molts de pobles de la Ribera, de la Terra Alta, del Montsià, o del servei deficient al Baix Ebre i també a l’Hospital Verge de la Cinta. No perquè els treballadors no s’esforcen, no perquè no facen més hores, no perquè no fiquen tots els recursos haguts i per haver, sinó perquè algunes coses no s’han planificat bé.
La sobreactuació que va fer el PSC quan va començar a governar la Generalitat, ara els està tornant com un bumerang
Llavors, esta, entre cometes, sobreactuació que va fer el Partit Socialista en un inici quan van entrar, ara els hi està tornant com un bumerang, perquè si ho havien d’arreglar tot, que els anteriors —fossen el govern de Junts i Esquerra, o el govern d’Esquerra— eren tan poc hàbils en solucionar els problemes, com és que ara que ells tenen el govern de Madrid, que tenen el govern de Barcelona, que tenen el govern de la Generalitat, que en principi tenen la clau de les tres caixes, no són capaços de solucionar els problemes?
