Esta setmana s’ha anunciat l’acord de pressupostos. La negociació amb Esquerra Republicana ha inclòs mesures com garantir la viabilitat dels hospitals municipals de Tortosa, i també el d’Amposta. Per una banda, entenem que hi ha una mesura per a resoldre el dèficit que arrosseguen estos hospitals, mantindre la viabilitat econòmica, però l’altre punt, també molt important, és treballar perquè estos centres s’integren a Salut Terres de l’Ebre.
Sí, jo crec que és una molt bona notícia. Al final, tindre un acord de pressupostos sempre és bo perquè vol dir més recursos. Més recursos a nivell de país, a nivell de territori i a nivell de Tortosa, perquè les necessitats és evident que cada any van creixent. I en concret, en este aspecte, els hospitals municipals era una fórmula i un model de fa molts anys que han anat desapareixent a la resta del país, i que justament aquí al territori tenim els dos de Tortosa i també queda el comarcal d’Amposta. En este cas, en teníem un altre que era l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que ja fa uns anys, justament, es va crear l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre amb la voluntat d’integrar, que és lo que es va fer. Però Salut Terres de l’Ebre no només va nàixer per a això, això s’ha dit des d’un principi. Era una bona notícia, és una bona notícia, i ara comencem este camí, que no serà curt. Jo també ho dic, perquè a vegades les notícies generen moltes expectatives, però és començar el camí, començar les negociacions. Està escrit i, per tant, això també mos dona a tothom tranquil·litat de poder parlar d’esta integració d’estos dos hospitals municipals de Tortosa a Salut Terres de l’Ebre. I, per tant, és evidentment la regió sanitària, el departament de Salut, el que ha de fer l’ordenació sanitària a nivell de territori, també en reptes de present i futur, perquè tenim un hospital, el Verge de la Cinta, en una ampliació important, però també la mirada posada en el futur Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre, i hem de veure també quin rol juguen estos centres hospitalaris municipals. Que en el cas de Jesús està molt clar, perquè és el segon sociosanitari més gran de Catalunya, i que a més a més, en una peculiaritat, i és que ja estos últims anys té un dèficit, sempre acabem patint a l’hora de tancar, i sempre això se salva amb una aportació addicional del CatSalut, perquè el 100% de la seua activitat ve del Servei Català de la Salut. Llavors, entenem el rol que juga i cada vegada ha de jugar este centre a nivell de territori, està claríssim, és el mateix, però en esta tranquil·litat per a poder garantir la seua viabilitat. I en el cas de la Clínica, també s’ha de veure quin és el paper que ha de jugar. Però este acord és bo perquè, per un costat, era una cosa que s’estava demanant des de fa molts anys. És un bon acord, perquè garantix la viabilitat econòmica d’estos centres mentrestant s’estiga fent este treball per a veure com ha de ser esta integració i també el calendari. Ara, de moment, tindrem en les pròximes setmanes un primer acord de col·laboració que signarem, però que serà un mica genèric, perquè les coses en este sentit s’han de fer bé: s’ha de fer una auditoria, s’han de fer els passos que Salut demane i s’haja de fer. En este acord està escrit que es garantix la viabilitat econòmica i, per tant, això també mos dona tranquil·litat. Mos dona tranquil·litat també a natros com a, i en este cas jo com a presidenta del consell d’administració i a nivell de govern i de ciutat, perquè són hospitals municipals, i per a continuar donant una bona atenció a la ciutadania, però per l’altre costat també dona tranquil·litat al mateix centre i als professionals, que tots els anys acabem patint de com tancarem i què passarà. Llavors, jo crec que és una bona notícia que, com deia, els hospitals municipals és una fórmula que ha anat desapareixent i s’han anat integrant. Serà per alguna cosa, això ha passat a nivell de país, i també ja estava dibuixat que passés a nivell de territori. És bo que ara, en este acord de pressupostos, això ja estiga signat i, per tant, les converses ara s’iniciaran, i com deia, en esta signatura d’este protocol de col·laboració, en el cas de Tortosa i Amposta, que també estem els dos municipis dins d’este punt de l’acord i, per tant, ho celebrem.
Este acord garantix la viabilitat econòmica d’estos centres mentrestant s’estiga fent este treball per a veure com ha de ser esta integració
Això implicarà que estos hospitals, quan s’acabe tot el procés, deixen de ser municipals. Actualment, representen una part important del pressupost de Tortosa estos dos centres sanitaris.
Exacte. Esta setmana finalment tenim estos tercers pressupostos del mandat, els primers que presento com a alcaldessa, i encara que més tard del que mos hauria agradat per diferents qüestions. Els tenim, més aviat que la Generalitat. Per tant, això és la bona notícia. I hem aprovat uns pressupostos de 52 milions a l’Ajuntament de Tortosa, que el pressupost general on s’inclouen les sanitàries són de 102 milions, i estos dos centres hospitalaris tenen pràcticament el mateix pressupost, el mateix volum, que l’Ajuntament de Tortosa. Per tant, també això mos ha de fer veure de la complexitat de la gestió, perquè també ho diem: Jesús és un centre molt gran, en estes qüestions també estructurals, i la Clínica cadascun té les seues peculiaritats. I, per tant, caminar cap a la integració mos ha de donar la tranquil·litat, com deia, de garantir el servei, d’esta sostenibilitat econòmica, però també a nivell dels professionals, que passaran a ser professionals públics. I també, bé, en este sentit, jo crec que tot és bo, perquè com no, vetllar, si està dins d’una empresa pública, per la màxima qualitat assistencial, com no pot ser d’una altra manera, i com garantix el model sanitari que tenim al nostre país.
Des de l’oposició ho veuen com una pèrdua d’autonomia municipal.
Una pèrdua d’autonomia que a final d’any has d’anar a demanar diners a CatSalut i a la Generalitat. Això no és una pèrdua d’autonomia, això és que probablement este model de gestió no és el que toca i que també, si són honestos, saben, perquè jo ja he sigut present en converses per càrrecs anteriors que he tingut, que ells també ho demanaven. I, per tant, les gestions es fan, sense fer soroll, i quan es tenen lligades s’expliquen, sense fer mil rodes de premsa. Una cosa és el soroll, i ara poden dir el que poden dir.
Entenc, doncs, que l’actual model és inviable?
Sense estos diners addicionals, és inviable. I no té sentit que un ajuntament, o que una alcaldessa, haja de ser la presidenta d’un consell d’administració d’un model de salut que al final és una part del model sanitari a nivell de territori. És una anomalia, a altres territoris això ja no passa, i que insisteixo, és que el 100% de l’activitat i l’encàrrec del que s’ha de fer ve donat per Salut, no som natros. No té molt de sentit. S’ha estat fent, i perfecte mentre s’haja de continuar fent, perquè això no serà una cosa ràpida. Però ha de ser, crec que ara iniciem una transició cap a allò que és desitjable, i també jo sempre ho explico així: tenim ben a la vora, a nivell de territori, a Móra d’Ebre, i veiem l’èxit que ha sigut la integració. Per un costat, perquè s’han garantit inversions que eren necessàries, allí s’han fet quiròfans nous, etc., temes que feia anys que estaven pendents de fer i per l’altre costat a nivell dels mateixos professionals. Per tant, jo crec que és un bon acord, era una cosa necessària, una cosa demanada des de fa anys, insisteixo, per molt que ara es diga, i que mos hem d’esperar i no mos hem de precipitar, perquè en tot cas ara és un començar a caminar, que després se mos presentarà com i de quina manera això es farà i com acabarà sent. I després hi ha un consell d’administració i allí s’exposarà, però ara no hi ha, encara no tenim res més enllà de la redacció que hi ha a l’acord de pressupostos. Per tant, temps al temps, jo el que demano a tothom és confiança, és que deixen i que anessem treballant i anessem fent camí cap a una notícia que, al final, crec que és positiva, mires per on ho mires. Tot i que la vulguessem fer dolenta, no és una notícia dolenta, és una notícia crec que molt bona per a Tortosa i sobretot per als centres sanitaris i també per a la ciutadania. Recordem a més a més que Jesús, en este cas, és el sociosanitari de referència del territori. Per tant, va molt més enllà, no atenem només a gent de Tortosa, i per tant, és un encàrrec del Servei Català de la Salut i el finançament ve tot d’allí, per tant, no hi ha dubte.
És una anomalia que una alcaldessa haja de ser la presidenta d’un consell d’administració d’un model de salut que és una part de la xarxa territorial
L’acord arriba en un canvi de gerència, que és qui haurà de afrontar el repte de fer este encaix i esta integració a Salut Terres de l’Ebre.
Sí, les casualitats han volgut que això siga així. L’actual gerent dels dos centres, que és Matilde Villarroya, per qüestions professionals va demanar ja fa unes setmanes que havia de deixar esta gerència, i es va iniciar tot el procés per a escollir una gerència nova. Hi ha diferents candidatures i, per tant, sí que esta persona que finalment siga seleccionada serà la que també haurà de liderar este procés de transició i d’integració i d’anar treballant conjuntament en la regió sanitària per a veure com això s’ha de fer i quina ha de ser finalment la proposta, insisteixo, que tindrem damunt de la taula, que ara no existix, i també en un calendari temporal que ara tampoc encara no tenim. I sí que vull aprofitar per a agrair-li la implicació i la professionalitat de Matilde. Sé que continuarem tenint-la allí on estiga per a allò que mos calga.
S’està treballant també pel nou hospital de les Terres de l’Ebre. Just esta setmana, per exemple, hem conegut que comença la redacció ja del pla funcional, s’està treballant també per part de l’Ajuntament en tot el tema dels terrenys per a aconseguir els terrenys necessaris. Per tant, aquí queda molta faena per a fer encara.
Sí, la faena ha de continuar. Tothom crec que som conscients que és un procés llarg, que també s’ha d’anar fent pas a pas, i que se van solapant diferents qüestions. Per un costat està el tema dels terrenys, que jo també insisteixo, i així ho vam explicar, se van demanar més metres quadrats. Ara està en tot el tema del pla director que també hem d’acabar de veure com això es dibuixa, perquè potser poden haver-hi afectacions per les carreteres, connexions, que també volem acabar de veure per a poder acabar de concretar quins són els terrenys que o s’han de comprar o si s’ha d’anar per la via de l’expropiació, de manera que estem dins del cronograma que es va pactar en un inici, i els cronogrames també sabem que sempre són aproximats. I paral·lelament, esta setmana mateix ja sabem que ja s’ha adjudicat algo que no és menor i que de vegades la gent no li dona la importància que té, perquè això és el dibuix del que serà i el que ha de significar este hospital en els propers 70 o 80 anys. El Verge de la Cinta té 50 anys. Per tant, hem de tindre esta mirada en gran. També m’ha alegrat veure que este pla director també contempla esta part de campus de salut. És un procés participatiu on els mateixos professionals i els diferents agents que han d’estar dibuixaran quines són les necessitats, tenint en compte les necessitats actuals, però en esta part de creixement en la mirada posada al futur. Per tant, han de ser i són processos paral·lels, però que tots són igualment d’importants. Per tant, se va avançant al ritme que ja sabíem, i no és menor, tenim una connexió del Verge de la Cinta en la ciutat en uns ascensors que estem veient, i crec que mos dona també una mica la imatge, no?, però la consciència de lo que significarà. Es convertirà l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta en hospital urbà i, a més a més, han començat ja estes obres d’ampliació, que ja es va dir, aproximadament dos anys, que també ja serà un salt qualitatiu, que com diem, sempre és per a atendre les necessitats de present i curt termini. I mentrestant, hem d’anar fent esta faena de fer possible l’Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre.
L’adjudicació del pla funcional és el dibuix del que serà i el que ha de significar lo futur hospital en els propers 70 o 80 anys.
Paral·lelament, també per part de l’Ajuntament de Tortosa, se va aprovar per unanimitat esta modificació urbanística que ha de permetre ampliar lo Campus Terres de l’Ebre de la URV per a fer possible els estudis de medicina, que és un dels objectius també clau.
Exacte, són diferents peces de tot este, de tota esta atenció hospitalària i d’este model que s’està també construint i reforçant a nivell de ciutat i de territori, i que no és menor el rol que hi juga el Campus de les Terres de l’Ebre. L’ampliació del campus que és per a, d’entrada, per a poder ubicar estos estudis de medicina en esta mirada posada, s’està parlant del curs 30-31, en estos primers 50 alumnes. Perquè també ja n’hi ha d’alumnes que estan fent els rotatoris, estan fent pràctiques a l’hospital des de fa anys, de medicina, de fisio, d’infermeria, però fem este salt qualitatiu en uns estudis nous de medicina, que també mos han de permetre ser més atractius perquè sempre parlem d’esta part de retenció i captació de professionals. Però que a més a més , no és només una ampliació d’uns estudis vinculada, va molt més enllà, és un projecte estratègic a nivell de ciutat, però també a nivell de territori de la mateixa universitat. I que la universitat també haja apostat per esta ampliació i per a poder iniciar estos estudis és també alguna cosa que s’ha estat treballant des de fa molt de temps i que ara ja és possible, se comença a caminar en este sentit, en tots els tràmits. Ara això ha d’anar a la CUTE, i després, doncs evidentment, el projecte, la construcció. Com tot, les coses no són fàcils ni senzilles, però jo sempre el que valoro és anar fent camí, tenint l’objectiu clar. Gestionem l’ara, però en la mirada també posada al futur, i crec que és una gran notícia també en tota esta qüestió que estem parlant i que, en definitiva, reforçarà el model de l’atenció sanitària i, per tant, el que la nostra ciutadania també tinga més ben garantit estos serveis. I això també passa per tindre un territori i una ciutat que siga atractiva per als professionals, ho hem de ser.
Dimarts, l’Ajuntament va aprovar definitivament els pressupostos en un ple extraordinari, a més a més hi ha hagut tota la negociació de pressupostos. I, justament, vostè també va anar al Parlament de Catalunya on es va aprovar una moció d’Esquerra Republicana per a millorar els serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre, i aquí, Tortosa hi juga un paper molt important, també sobretot insistint en la millora d’este servei del tren AVANT.
Sí, perquè sempre ho diem així, i més ara que en este acord de pressupostos també ha sorgit este addicional, este recurs extraordinari del tren orbital. Sí al tren orbital, però a natros també mos servirà, primer, el tren normal. Assegurem i garantim que des de Tortosa i les Terres de l’Ebre estem ben connectats amb la resta del país i dels Països Catalans per la part dels serveis ferroviaris. Que això no vol dir que ara no estem connectats, perquè també ho vull dir, perquè a vegades les coses també es malinterpreten, i estem connectats, tenim una xarxa de busos que són els que ara estan fent, i estan suplint este servei, i molt bé que el tinguéssem. Però evidentment la moció anava centrada, i és una moció que presenta Esquerra Republicana on després se van fer diferents esmenes, centrada en la millora dels serveis ferroviaris. No pot ser que actualment tardéssem més que fa 30 anys en arribar a Barcelona o a Tarragona, i que no poguéssem o que no siga una opció per als estudiants. Abans estàvem parlant d’estudiants, estem parlant de professionals de la salut que volem vindre aquí al territori, i la mobilitat és tan o més important perquè hi ha persones que potser se plantejarien vindre a treballar a Tortosa si tinguessen una garantia, vivint a un altre lloc, o al revés, vivint aquí, però podent-se anar a formar, etc. Per tant, el servei ferroviari és evident que és una assignatura pendent. Crec que esta moció reforça totes estes peticions que ja venen de fa temps: necessitem trens puntuals, més freqüències, trens evidentment ràpids, necessitem l’aturada de l’AVANT, necessitem esta llançadora Ulldecona-l’Aldea-Tortosa-Amposta, que es torne a posar damunt de la taula el tren-tram, perquè es valore, que ho miréssem, que no tanquéssem la carpeta. Perquè som pocs, però els ciutadans de les Terres de l’Ebre hem de poder tindre les mateixes oportunitats, i també ho dèiem, això també va vinculat moltes vegades en estes oportunitats de continuar vivint al teu territori o gent que ve de fora, però que vol i necessita estar ben connectat en la resta del país i Països Catalans, o que si hem d’anar a agafar un AVE tinguéssem les connexions per a poder-ho fer a nivell ferroviari. I insisteixo, evidentment estem connectats en mobilitat en altres serveis els quals també s’han de posar en valor, però esta moció anava centrada en lo que anava centrada i és en esta millora dels serveis ferroviaris. Ara la moció està aprovada, ara cal que estos acords i també en uns temps, en una planificació temporal molt concreta, per tant, que això es complisca.
No pot ser que actualment tardéssem mès que fa 30 anys en arribar a Barcelona o a Tarragona. El servei ferroviari és una assignatura pendent.
Esta setmana, l’Ajuntament ha adjudicat la redacció del projecte executiu del nou escorxador, que es va incendiar ara fa dos anys. És un tema també complex, potser més lent del que voldrien de gestionar.
Evidentment, un tema més complex, malauradament, els primers mesos del nostre mandat es va cremar l’escorxador, que era irrecuperable. Per tant, s’ha hagut d’enderrocar, aquí hi havia una assegurança i per tant hi ha una part de finançament que tenim allí, s’han anat fent els passos i ara ja finalment està este procés de licitació i adjudicació pràcticament gairebé a punt, en diferents empreses que s’han presentat, en un projecte i també una direcció que ja va conjunta per a ara sí ja poder anar una mica mès ràpid. I a partir d’aquí, acabar de buscar el finançament per a fer possible que este escorxador, que és un escorxador municipal, una empresa mixta de qual la part important és municipal, amb uns 50 aproximadament empresaris que en formen part. Però que evidentment hem de buscar la viabilitat, també és l’únic escorxador que hi ha a la província en el cas de la matança i dels porcs. I que hem de vetllar, ja és un servei també essencial i que mentrestant el que sí que hem fet com a Ajuntament, perquè vam agafar el compromís en els mateixos empresaris i també per no deixar de ser un servei públic, perquè d’aquí en depenen petits ramaders, etc., que mentrestant s’està fent este servei a altres municipis, es va començar a Morella, però, al final per tema d’horaris no anava bé i per diferents qüestions i s’ha canviar i ara és a Borriana, i el costa addicional s’està assumint des de l’Ajuntament mateix perquè enteníem que s’havia de fer així. I, per tant, satisfets que finalment ja en breu poguéssem tindre adjudicat este projecte i, a partir d’aquí poguéssem acabar de definir l’import i, també buscant, sense fer soroll, esta part de gestió en els departaments que correspon per a fer possible esta obra, que també és important a nivell de Tortosa però també de territori.
