Fa un any va tindre lloc la primera gala dels Premis Perifèric, a Amposta. Ara n’inicieu el procés per a la segona edició. Quin objectiu tenen, estos reconeixements?
El concepte de les Terres de l’Ebre està ja, d’una manera evident, molt consolidadt, però no passa el mateix amb l’espai que correspondria a l’antiga Ilercavònia. Crec que les relacions de cruïlla de l’antiga Corona d’Aragó, de les dos bandes del riu Sénia i del Matarranya, cada vegada anaven a pitjor. Per sort, la cultura, les tradicions, el que és habitual i compartim en estos tres territoris, avui en dia tres comunitats autònomes, encara que siga el mateix bisbat, feia que fos molt fàcil intentar-ho. L’altra vegada mos va sortir bé. No n’hi havia prou en fer uns premis, com si fos un bolet, sinó que havíem de començar-ho a intentar. La segona edició la farem a Tortosa al març del 2027. Hem hagut de començar a treballar amb molta antelació perquè l’altra vegada van ser cinc mesos de faena indescriptible. Ara volíem fer-ho millor i intentar estendre més la taca per a buscar complicitats.
Els premis han anat més enllà, des de la primera edició, i ja han donat pas a la creació de l’Associació d’Amics i Amigues de la Ilercavònia. Quin és l’objectiu d’esta entitat?
Vam crear esta associació perquè vèiem que no podia ser tot organitzat a base d’excels i de correus electrònics, sinó que calia un cos jurídic mínim. Veient que la iniciativa va prenent cos i que estem sumant simpaties a mesura que la gent coneix el projecte, volem potenciar esta associació. Estem oberts a qui s’hi vulga apuntar: és una iniciativa de la societat civil, amb el suport de tres grups mediàtics: el grup Ebre Media a Tortosa, Comunicació dels Ports a Morella i Ser Maestrat a Vinaròs.
Volem redactar uns estatuts nous, fets en tortosí, revisats i preveient-ho tot, en una vocalia per cadascuna de les vuit comarques. Estem registrant marques, farem un portal web i, tot això, perquè creiem que és un projecte de present i de futur. A l’associació mos hem marcat com a objectiu veure si som capaços d’arribar a ser una fundació.
Treballen amb la idea d’establir diferents seus durant el procés. De quina manera?
L’any passat, a la primera edició, l’escenari de la Lira Ampostina va aplegar tots els premiats. Va ser logísticament complicat i ens feia patir, però ho vam salvar. Ara veiem que calia estendre la taca d’oli i descentralitzar. El repte era veure si els alcaldes de les vuit capitals de comarca —Albocàsser, a l’Alt Maestrat; Vinaròs, al Baix Maestrat; Morella, als Ports; Vall-de-roures, al Matarranya, i els quatre de les Terres de l’Ebre— ens rebien i acceptaven fer unes gales comarcals. A partir del divendres 23 d’octubre començarem la ruta a Alcanyís fins a l’11 de desembre, que acabarem a Tortosa. Estarem a les vuit capitals de comarca fent una minigala comarcal lliurant els premis al millor projecte empresarial, producte, proposta sociocultural, projecte mediambiental i talent de cada comarca. Això vol dir que hem tingut una bona rebuda institucional i estem en la fase de constituir jurats i rebre nominacions.
Tota esta ruta comarcal confluirà en la gran gala final el 27 de març a Tortosa, una cita on s’espera també tindre un gran suport i representació institucional.
L’Ajuntament de Tortosa ens ha confirmat el suport i ens cedirà el nou Teatre Auditori Felip Pedrell perquè siga el gran espai que reba persones de tot este territori històric. Vindrà gent de totes les comarques i és un repte per a Tortosa fer una gran acollida. Mos agradaria que s’hi apuntessen les cambres de comerç, les universitats i les diputacions de Terol, Castelló i Tarragona. Tot confluirà el dijous 18 de març, el dijous d’abans de Setmana Santa. M’encantaria que el teatre de Tortosa fos ple de gom a gom per a aplaudir i homenatjar les millors empreses, productes i talents de la Ilercavònia, i estem pendents de veure com resoldrem el premi Ilercavó de l’Any, que ha de tindre el mateix nivell que va tindre Federico Mayor Zaragoza en la primera edició.
Els dos primers Ilercavons de l’Any van ser Sara Blanch i el doctor Ramon Cugat. Déu n’hi do.
La joventut i el prestigi de Sara Blanch, una persona de Tivissa que triomfa a les òperes del món, demostra que esta generació té molt de present i futur. Les Terres de l’Ebre han revertit el missatge victimista i avui en dia hi ha moltes expectatives i autoestima, el que es veu també en projectes com Ebrencs pel Món. I el missatge del doctor Ramon Cugat mos demostra que tot és possible treballant. Si una cosa som a les Terres de l’Ebre i a la Ilercavònia, som treballadors. Este premi ex aequo va demostrar la força de les nostres empreses, el talent, la cultura i el medi ambient.
Quines són les pròximes passes i reptes de futur que es marquen a l’entitat?
El nostre somni és portar endavant el que depèn dels nostres propis recursos. Volem buscar finançament per a fer un llibre de qualitat, amb continguts fotoperiodístics dins del pla d’actuacions 2026-2027. Hi participaran vuit fotògrafs i vuit periodistes per a fer els textos, i intentarem fer una exposició itinerant que ens permeta fer una ruta presencial per estes vuit ciutats. Serà una exposició per a fer debats, conferències i parlar en la gent per a despertar més persones de la societat civil. I de cara a l’últim trimestre de l’any que ve, a mi m’agradaria que això fos l’embrió d’una sèrie de televisió o sèrie documental sobre els ilercavons pel món per a anar a descobrir talents per tot arreu. Si l’empresa privada se vol implicar, podrem aglutinar recursos i el nostre objectiu serà arribar a ser una fundació.
