Des de la pandèmia, al 2020, les Terres de l’Ebre han viscut un canvi de tendències demogràfiques pel que fa als saldos migratoris. Des de llavors, arriben més persones d’altres punts de Catalunya, de les que marxen. En este cas, als anys 2020 i 2021 el saldo migratori amb la resta de Catalunya és positiu en més de 1.000 persones. Al 2022, es va alentir, però va ser de gairebé 500 persones. Ens hem de remuntar fins al 2007 per trobar un altre cop dades positives. Si ens fixem en grups d’edat, on els saldos migratoris són positius és en els menors d’edat i en persones majors de 35 anys, tot i que és major a partir dels 50.
En canvi, els saldos migratoris són negatius en les persones d’entre 20 i 35 anys. Això vol dir que entre estes franges d’edat, marxen més persones de les Terres de l’Ebre a la resta de Catalunya de les que arriben. Al conjunt català, l’any 2022 se van registrar 270.000 canvis de residència entre municipis. Segons l’Idescat, les ciutats tenen un saldo negatiu de 13.599 residents que s’han traslladat a viure a municipis no urbans. De fet, la comarca del Baix Ebre és la segona amb major saldo migratori amb Espanya. Una situació semblant ha passat amb la resta d’Espanya, des del 2021 arriben més persones de les que marxen. 160 al 2021 i 62 en el cas del 2022.
També destaca la xifra d’immigrants que han arribat a les Terres de l’Ebre durant l’any 2022, concretament 5.613. Pel que fa a la procedència estrangera de les altes al padró d’habitants dels municipis ebrencs el principal grup correspon a persones provinents d’Amèrica (1.326), seguit d’Àfrica (1.202), la resta de la Unió Europea (929), resta d’Europa (671), Àsia (345) i Oceania (7). Pel que fa a municipis, els que van rebre més migració externa van ser Tortosa (1.217), Amposta (759), la Ràpita (424), l’Ametlla de Mar (285) i Alcanar (283).
