El Centre Polivalent de Benifallet ha acollit la primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre, una emotiva iniciativa impulsada pel departament de Justícia i Qualitat Democràtica amb la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’acte, totalment obert a la ciutadania, va estar encapçalat pel director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, i per l’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret i Ramos. Esta jornada històrica va nàixer amb la clara voluntat d’esdevindre un espai institucional d’escolta profunda, on el reconeixement i la reparació simbòlica servixen per tancar ferides encara obertes al territori.
Durant la jornada, l’audiència ha reunit nou testimonis vinculats a les Terres de l’Ebre, els quals van relatar en primera persona com la Guerra Civil, la dictadura franquista i la implacable repressió política van alterar per complet les seues trajectòries vitals. Estos relats, que abracen fins a tres generacions, recullen experiències de fills, nets, nebots i altres familiars de persones mortes al front, assassinades a la rereguarda per patrulles i comitès revolucionaris, represaliades pel règim o deportades als camps d’extermini nazis.
Els assistents també han pogut escoltar vivències de persones que van ser empresonades o internades en camps de concentració franquistes, així com d’altres testimonis directes de la repressió exercida durant els darrers i convulsos anys de la dictadura. L’objectiu transversal d’estos actes és, fonamentalment, donar veu a les víctimes silenciades durant dècades i preservar una memòria col·lectiva que estiga plenament basada en la dignitat i la defensa indestructible dels drets democràtics al nostre país.
La conducció de l’acte ha anat a càrrec de Mireia Vives Puig, advocada, mediadora i principal impulsora de les audiències memorials a Catalunya, i va comptar amb una acurada contextualització històrica realitzada per l’historiador d’Alcanar, Joan Baptista Beltrán. Les audiències memorials es plantegen com a espais públics concebuts per escoltar i reconèixer les víctimes de l’alçament militar, contribuint de manera directa a generar reflexió col·lectiva sobre l’impacte de la violència en la societat catalana.
La sessió viscuda a Benifallet s’emmarca en la voluntat de recuperació d’este tipus d’actes institucionals per part de la Generalitat de Catalunya. De fet, el desembre de 2025 ja se’n va celebrar una altra a Tarragona, i anteriorment se n’havien organitzat algunes a la província de Barcelona. Amb esta celebració a l’Ebre, el Govern reafirma el seu ferm compromís amb les polítiques públiques de memòria arreu del territori, posant en valor el coneixement històric com a eina vital per enfortir la qualitat democràtica i assegurar el compromís del «mai més».
