Tots podem estar d’acord en que una ciutat verda ajuda a viure millor. A la regla 3-30-300 (Des de casa seua, cada persona ha de poder vore 3 arbres, tindre el 30% de cobertura vegetal al seu barri i estar a menys de 300 metres d’un parc decent) se li suma la recomanació de que a les ciutats s’hauria de comptar amb 50 m2 de superfície vegetal per habitant.
Los beneficis de les zones verdes són molts: Prevenció d’inundacions al crear més permeabilitat, mitigació de les altes temperatures gràcies a l’ombrejat, millor salut mental (depressió, ansietat, estrès, relacions socials…), desenvolupament cerebral i cognitiu (millora de l’atenció i memòria de treball, sobretot en infants), reducció del risc de patir malalties (cardiovasculars, diabetis, obesitat i dolor lumbar), reducció de mortalitat prematura (menys contaminació de l’aire, més exercici físic i major participació social), millor resultats en l’embaràs (més duració en la gestació, menys risc de part prematur, menys mortalitat infantil), més percepció de salut general i reducció del temps d’hospitalització i recuperació.
Pos bé, durant el passat acte de col·locació de la primera pedra de l’edifici Barnahus, destinat al suport als menors maltractats sexualment de la comarca, l’Ajuntament de Tortosa agraïa al Consell Comarcal i no als propis tortosins i tortosines, la cessió d’un espai, que als veïns se’ns havia dit anteriorment que era la zona verda preceptiva de l’ordenació urbanística de l’antic convent de les Obalates.
En los parlaments del citat acte, se va dir que el servei lo prestarà un organisme de la Generalitat i el Consell Comarcal és qui està cedint l’espai físic a la Generalitat, i l’Ajuntament tan sols està allí per agrair el fet. Res es va dir del sacrifici imposat als veïns i veïnes del Barranc de la Llet, que veuen com perden inexorablement una altra zona verda com qui perd, una i una altra vegada, llençols a la bugaderia. I això en una ciutat com Tortosa que vol incloure’s en les ciutats verdes de Catalunya. “Amable” li diuen… Ningú ens havia dit als veïns de la Raval de la Llet, que això sol comprenia el centre de Tortosa i no als seus barris.
Uns dies abans de l’acte, per part de la cúpula del Consell Comarcal, als veïns se’ns havia convocat a un acte de presentació del projecte d’edificació dels locals que s’estan construint en la zona verda al costat del recinte del Consell, i mos van explicar les característiques físiques dels edificis i se’ns va relatar també el tipus de servei assistencial que s’anaven a prestar en ells. Tot això per part de persones del Consell, perquè en cap moment van nomenar ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament -que no estava si més no convidat a la trobada-, i per tant, s’entenia que el servei el prestava el Consell Comarcal, i crec que tots ho vam vore així.
Per entendre més clarament què ha passat: “una altra vegada”, mos hem de remuntar a quan, ja fa una quants anys enrere, lo consistori tortosí va requalificar una zona verda a zona d’equipaments en l’espai que ara ocupa el geriàtric L’Onada, també al barri de la Llet. Allavontes, l’Ajuntament de Tortosa va posar sobre la taula lo comodí del jardí del Consell Comarcal del Baix Ebre com a moneda de canvi, per a fer callar la reclamació que vam fer els veïns, dient-mos que allí estava la compensació de la zona verda que se’ns restava per la construcció del citat edifici; i natros… mos ho vam creure! Quin remei!
El que subscriu, Vicente López, i crec que molts dels veïns de la urbanització del Pla Residencial de les Obalates, recordem també, les paraules del promotor (Q.E.P.D) de la urbanització, referides a la totalitat del terreny comprès entre l’església al llarg del barranc i l’avinguda Canigó, quan mos va vendre les nostres cases: «este terreny és vostre, de la urbanització. Ho hau pagat vatros». I, en efecte, ell havia repercutit a prorrateig lo valor d’este espai, igual que els costos de la urbanització, en lo preu de cada habitatge. Res nou, així ho contempla la llei: en cada ordenació-actuació urbanística una part del terreny ha de destinar-se a espai verd (una altra part a vials, una altra a equipaments, etc…). Així, els compradors dels immobles paguem repercutit en el preu de cada habitatge i passen a titularitat de l’Ajuntament, havent de respectar-se per llei l’ús inicial.
Vos imagineu que aquest espai hagués estat ubicat en el centre de la urbanització? Hauria estat la plaça del barri. Seria admissible malvendre a un particular la plaça de la comunitat per situar un edifici, qualsevol que fos el seu ús?
La requalificació de l’ús d’un espai, una zona verda com és el cas, una vegada que la zona s’ha decretat urbanitzada, ha de ser molt excepcional, per naturalesa, i requerix estar molt ben motivada per part de l’Ajuntament de torn. Tot i així, aquí al barri, això comença a ser la norma i no la excepció.
El 31 de desembre de 2001 ja va passar en lo cas de la parcel·la que ocupa actualment el geriàtric de L’Onada, que va ser requalificada a zona d’equipaments en el Ple Extraordinari, per unanimitat de tots los grups del consistori, i suposem que amb lo preceptiu informe favorable de diversos organismes de la Generalitat, entre ells, la Comissió Territorial d’Urbanisme. Poc després, mooolt poc després… va ser ràpidament venuda pel mòdic preu de setanta mil euros a la l’empresa privada L’Onada.
L’Ajuntament va justificar aquell mig regal sobre la base d’un conveni pel qual L’Onada reservaria un trenta per cent de la places per a ús públic. Una altra aixecada de camisa més.
Allavons, de res va servir que uns quants veïns mos reveléssem davant del frau de llei. De res va servir que exercíssem algunes accions que van derivar, momentàniament, en la paralització del projecte durant més de dos anys. De res va servir que denunciéssem a l’ACA que s’estava projectant un geriàtric al mig d’un Barranc de la Llet que tenia informes tècnics molt alarmants d’inundació.
L’atreviment dels diversos actors de la malifeta va anar tan lluny que, a part de projectar una activitat hospitalària en zona INUNDABLE sobre un terreny espoliat a la comunitat, fins i tot van arrencar arbres centenaris i començar les obres amb nocturnitat i traïdoria i sense els permisos preceptius. Los següents passos per a destapar l'»alcaldada» requerien acudir a instàncies judicials superiors i econòmicament no ens ho podíem permetre. Ja sabem que això de la Justícia universal i gratuïta no va més enllà del titular, i com diu la cançó: “si eres de los que no tienes… a galeras a remar”.
Ara, l’Ajuntament s’ha quedat sense comodí i no ens pot, ni ens sap dir, on està ara la zona verda que ens correspon al conjunt de la comunitat del barri del Barranc de la Llet i, per extensió, al conjunt de la ciutadania.
Avui, vint-i-cinc anys després, mos trobem davant lo segon capítol de la tragicomèdia i si ningú l’evita culminarà en una nova detracció al conjunt del barri de l’espai verd que per llei mos pertoca.
D’alguna manera, han degut sentir tocar campanes de la indignació dels veïns i en una acte extrem de “generositat”, lo Consell Comarcal del Baix Ebre, mos va dir en la reunió de presentació del projecte, que he citat anteriorment, de cedir l’ús, al conjunt del veïnatge, de la resta de zona verda enjardinada que restarà una vegada finalitzades les obres. Però això, en l’acte de la primera pedra, la Sra. Alcaldessa, no li ho va agrair en el seu parlament al Consell Comarcal. A veure si això del conveni per a l’accés lliure i gaudi d’esta resta minúscula d’espai verd per al barri resultarà una altra aixecada de camisa. Temps al temps.
S’ha instat a l’Ajuntament de Tortosa, d’acord amb lo que estableix la llei quant a transparència, accés a la informació, i bon govern, diversos documents i aclariments sobre este tema. En conversa recent amb Urbanisme mos diuen que no han pogut
encara actuar sobre la nostra petició i que ja mos cridaran. «Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho» i tret que mos mostréssem inflexibles de manera col·lectiva per a obtenir al menys respostes fins on puguem arribar sense grans dispendis econòmics, crec que l’Ajuntament passarà de natros. Assentades, manifestacions, i altres formes protestes, com esta carta oberta a la ciutadania i a l’Ajuntament de Tortosa, són l’única arma que mos queda per a aconseguir un barri més segur, verd i “amable”.
Però, què demanem a l’Ajuntament tortosí?
Atès que la nostra queixa és essencialment per la pèrdua d’espais verds al barri, demanem a l’Ajuntament que com a manera compensatòria i urgent proporcione més zona verda al barri, concretament: arreglar i enjardinar el solar del costat de la residència L’Onada, els dos solars del costat de la piscina i arbrar els carrers, com la vora del tren o el tram que resta del carrer Barcelona, entre altres mesures.
Firmat per 46 persones de la zona del barranc de la Llet de Tortosa
