Com a tècnic superior en sistemes informàtics i de telecomunicacions que treballa en una administració local d’una comarca rural catalana, veig cada dia com les empreses del territori ebrenc i del sud de Catalunya lluiten per ser competitives sense perdre les seves arrels, història o relat. En aquest context, disposar d’instal·lacions grans de computació en intel·ligència artificial (IA) a prop no és un luxe futurista: és una necessitat estratègica i de present.
Quan parlem de grans instal·lacions d’IA ens referim a infraestructures de càlcul avançat i entorns de prova on les empreses poden experimentar, entrenar models i desplegar solucions reals. Si aquestes infraestructures només són a les grans ciutats o a l’estranger, el món rural queda relegat a ser un simple consumidor de tecnologia digital, i no ser un possible territori creador i no poder aprofitar les oportunitats que ja dona i donarà aquesta tecnologia.
Tenir instal·lacions així a prop aporta avantatges molt concrets. Primer, redueix barreres d’accés: per exemple, una PIME agroalimentària, una cooperativa o una empresa turística poden provar solucions d’IA sense costos desorbitats ni dependència total de proveïdors externs gràcies als serveis que donen de recerca, computació avançada i noves soluciones innovadores a reptes, negocis i oportunitats. Segon, afavoreix la sobirania de la dada: les dades del territori —agràries, mediambientals, industrials— es poden processar aquí amb empreses innovadores creades aquí, amb criteris adaptats a la realitat local i respectant la normativa i els valors del país.
A més, aquestes instal·lacions actuen com a grans captadors de talent. Si volem que els joves formats en matèries com la informàtica, enginyeria o ciència de dades puguin tornar després de formar-se a la ciutat, cal oferir-los projectes tecnològics potents que els engresquin i on vegin bons sous i possibilitats de realitzar-se professionalment el seu futur. La IA aplicada al món rural —agricultura de precisió, gestió de l’aigua, predicció d’incendis, optimització energètica— és un camp immens d’innovació i a casa nostra en tenim el millor laboratori viu gràcies a la potència de les més de tres centes empreses d’aquest sector.
Finalment, des de l’administració local/comarcal/territorial, tenir infraestructures d’IA a prop ens permet ser més eficients i proactius alhora de plantejar noves visions dels serveis públics com: analitzar dades per prendre millors decisions i col·laborar directament amb el teixit empresarial per anar junts a millorar la vida de les persones i el foment de riquesa.
Si volem un territori rural viu, competitiu i amb futur, la intel·ligència artificial no pot ser llunyana ni abstracta. Ha d’estar instal·lada, connectada i arrelada al territori. I això és una decisió política i estratègica que no podem ajornar. Les Terres de l’Ebre tenim una gran oportunitat i n’estic totalment segur que encara que des de fora ens enviïn missatges que ens poden fer dubtar, esta vegada ho sabrem aprofitar.
Albert Pujol, tècnic en sistemes informàtics i de telecomunicacions
