Alguns sectors laborals han donat per assumida la idea que si vols feina, has d’anar a la ciutat. I no hi ha discussió perquè no hi ha més oferta. Durant molts anys aquest ha estat el camí “natural” per a molta gent: estudio el que m’agrada assumint que he de marxar del poble a la ciutat perquè si no, no trobaré feina. Però arriba un moment en que penses: de veritat amb la societat d’avui en dia aquest model segueix tenint sentit?
Amb l’arribada de la digitalització tenim l’oportunitat de trencar aquesta barrera, ja que molta gent ja té la possibilitat de treballar en remot des de qualsevol lloc. Llavors, per què seguim pensant el món laboral com si encara fos imprescindible estar físicament a una oficina al centre de les grans ciutats?
Anem a ser realistes i fer una bona reflexió: els preus de l’habitatge estan desmesurats a les ciutats, el que fa que la gent que hi treballa hagi de viure a les afores i s’hagi de desplaçar a diari fins al lloc de treball. Això comporta temps i estrès, un tema que ens donaria per un altre article per lo perjudicial que és a la llarga. En contraposició, hi ha pobles que cada cop estan més buits, i no perquè la gent no hi vulgui viure, sinó perquè no hi poden treballar. Perquè moltes empreses segueixen pensant que el centre de tot ha de ser la ciutat i que per a que rendeixis t’han d’estar veient a l’oficina.
Tot aquest concepte és el que està canviant i evolucionant.
Els pobles no han de ser només espais per desconnectar o per fer caps de setmana. Poden ser llocs on viure, treballar i créixer professionalment
Aquí és on parlem de la descentralització com una necessitat real. Però no ens enganyem: no n’hi ha prou amb dir “feu teletreball i ja està”. Si vols que la gent pugui anar a viure a pobles, cal que aquests pobles tinguin condicions: bona connexió a internet, serveis, transport, opcions. I també, i això és clau, cal que hi hagi oportunitats laborals que vagin més enllà dels sectors de sempre.
Perquè una altra idea que potser també hem de revisar és aquesta: els pobles no han de ser només espais per desconnectar o per fer caps de setmana. Poden ser llocs on viure, treballar i créixer professionalment. Però per això cal portar-hi també feines “noves”: tecnologia, comunicació, creativitat, projectes digitals… Cal confiar que el talent no viu només a les ciutats.
Al final, tot plegat va d’una cosa bastant simple: poder triar. Poder decidir on vols viure sense que això impliqui renunciar a la teva feina o a les teves aspiracions. Ara mateix, aquesta llibertat és més teòrica que real.
I potser ja toca començar a canviar-ho. Perquè descentralitzar no és només repartir empreses en un mapa. És repensar com volem viure. És deixar de normalitzar jornades que comencen i acaben al transport. És entendre que el progrés no hauria d’anar en contra del benestar.
Potser no es tracta de buidar les ciutats, sinó de deixar d’omplir-les a qualsevol preu.
