La meua vinculació a Onada Edicions estic convençut que farà pensar a més d’un lector que l’article d’avui té un caràcter marcadament promocional. No va errat, sense dubte, però m’agradaria que la reflexió que us proposo anés més enllà i ens permetés valorar la importància que té per al territori acompanyar, en qualitat de lectors, la constel·lació d’obres d’autors del nostre rodal que han vist la llum darrerament. Em centraré -confio que no m’ho tingueu en compte- en l’oferta de l’editorial benicarlanda.
Onada, com és sabut, sorgeix d’una aposta fundacional per la promoció del patrimoni del territori. Durant més de dos dècades ha donat veu a autors que ens han proposat o bé creació literària o bé divulgació de coneixement. Ficció i no ficció han anat de bracet en un projecte que descansa en la potencialitat del talent territorial. Tot plegat ha generat -si em permeteu la metàfora meteorològica- una pluja fina que ha fet saó.
Des del tombant de l’any, Onada ha anat posant en circulació tot un seguit d’obres –més d’una vintena- que tenen com a horitzó primer arribar ben posicionades a la diada de Sant Jordi. Les han escrites, com veureu, gent dels nostres pobles, autors que han emprat l’altaveu de l’editorial per regalar-nos les seues consideracions i els seus universos creatius. De seguida m’hi referiré, tot organitzant les obres en funció del seu caràcter literari o assagístic.
Una de les característiques més destacades de la collita d’enguany és l’aposta per la narrativa. El corpus de novetats el constitueixen nou novel·les que fan molt de goig, narracions que ens arriben d’autories emergents i d’autories consolidades. En l’apartat de les emergents no puc estar-me de destacar l’extraordinari impacte que està tenint L’amor és (im)possible, de Carme Abril. Abril debuta en el món literari de bracet d’una obra trencadora, amb l’amor lliure, les relacions no normatives, el qüestionament de la monogàmia i l’anarquia relacional com a teló de fons. Els tortosins Marta Pulido i José C. Altava, amb el ressò de l’exitosa presentació de fa uns dies, també apunten bones maneres a Libera, una distopia ben travada al voltant d’un nou planeta governat per les dones.
I en l’apartat d’escriptors amb trajectòria editorial al darrere, no podem deixar d’esmentar autories més conegudes, com la de la senienca Marta Tena, una autora que amb l’obra Somnis de sal i de cendra consolida un creixement sostingut que la situa com una referència ineludible de la narrativa territorial. En el nou llibre, Tena reprèn les vivències de la Jana, una inspectora dels Mossos d’Esquadra, protagonista dels seus darrers llibres. El rapitenc Josep Pitarch també repeteix a Onada Edicions amb Arriembanda. L’últim pirata de l’Ebre. Pitarch, molt aficionat a la mirada històrica, escriu sobre els avatars d’un vell mariner de sobrenom Arriembanda en el context convuls del carlisme. El món exterior del Vilafranquí Fèlix Edo torna a proposar-nos una reflexió sobre la desaparició inexorable del món rural, un tema que ha fressat en obres pretèrites, com Lluny de qualsevol altre lloc, també publicada per Onada. El canareu Lluís Ortega continua la saga protagonitzada per Evan. Amb Evan i l’enigma de Galiea, Ortega ens proposa una aventura trepidant, novament amb la cultura popular de les dos darreres dècades del segle passat com a marc sensorial. Jesús Serrano, el prolífic escriptor ampostí, també té novetat. Es tracta de Funambulistes d’emocions, obra guanyadora del IX Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta, una història que explora la quotidianitat de manera molt encertada. Un altre rapitenc, Miquel Reverté, ens ofereix una narració gairebé cinematogràfica d’una trama policíaca a Qui dubta d’en Clint Eastwood, obra guanyadora del III Premi de Narrativa Vila de la Sénia. I, finalment, last but not least, Bernat Navarro ens apropa la figura d’un personatge històric fascinant a Veschi. La tercera manera, una obra que amb l’aval de l’escriptor Rafa Lahuerta en la seua multitudinària presentació, promet donar-nos moltes alegries.
Encara en el món de la creació, els paladars poètics es veuran satisfets amb les obres de la senienca Maria Mingorance –L’arquitectura dels nostres dies-, la rapitenca Carme Cruelles -amb l’obra Aiguatge, guanyadora ex aequo del Premi de Poesia Terra de Fang de Deltebre, juntament amb Quiquiric d’Òscar Palazón- i el rapitenc d’adapoció Albert Gavaldà –Un vers de molsa i grèvol, obra guanyadora del III Premi de Poesia Vila de la Sénia.
Deixem ara al món de la ficció i entrem en el de la difusió de coneixement. La veritat és que no seria exacte etiquetar aquest tipus de producció amb el nom d’assaig. Ho faré a consciència que es tracta d’una simplificació. En aquest apartat Onada es vanta d’haver fet de corretja de transmissió d’una quantitat important de coneixement a partir d’obres com les que ara ressenyaré. En aquest àmbit, sempre hem defensat que conèixer el territori és el primer pas per a estimar-lo.
I estimar el riu és el que ens proposa la tortosina Irene López i Favà amb un llibre de regal, Nascuts al riu Ebre, que posa en valor la història de la navegació fluvial amb una recerca sòlida i un reportatge fotogràfic molt acurat. El vilanoví Xavier Garcia ens apropa la figura i l’obra d’un dels homenots de la cultura del territori a Ramon Miravall Dolç. 85 anys d’història a l’Ebre. En l’àmbit d’estudi de la repressió feixista, el canareu Joan B. Beltran recupera la història de Josep M. Brull i Solares, polític tortosí que va acabar deportat al camp de Mauthausen-Gusen, on va morir. Connectat a la conflictivitat bèl·lica del segle passat, el senienc Heribert Garcia Esteller, ens obsequia amb un dels llibres més complets del món de l’aeronàutica de la guerra civil, L’aeròdrom de la Sénia. Es tracta d’un llibre de regal, amb 1.050 imatges vinculades a la història de l’aeròdrom de la Sénia i l’impacte que va tindre en els esdeveniments del moment. Un altre canareu, Joan-Josep Sancho, a Dos pams de saó ens proposa un grapat de reflexions que tot partint de la quotidianitat aborden cavil·lacions vinculades a l’entorn socioideològic en què vivim.
I, ja per acabar, ressenyaré diversos llibres de temàtica generalista d’autors del territori. Un és 100 pel·lícules i 50 sèries doblades al català, de l’escriptor de Móra d’Ebre Àlex de la Guia, que ens ofereix un treball molt útil a l’hora de copsar l’oferta disponible en la nostra llengua en els entorns cinematogràfic i televisiu. 60 recetas con carne de conejo, de la tortosina Maite Borràs agafa nova vida, ara amb la traducció al castellà d’un llibre exitós. I finalment faré referència a l’obra del meu filòsof de capçalera, el flixanco Xavier Vega. Em refereixo a Maragall i la mosca espanyola. L’intel·lectual i la fatalitat hispànica, una veritable delicatessen, amb reflexions punyents sobre la figura de Joan Maragall en el seu context històric, la qüestió nacional dels catalans dins Espanya i la construcció simbòlica i política de la regió de l’Ebre en el món contemporani.
Repassada l’oferta editorial d’Onada Edicions en clau territorial, ja només em resta reiterar el missatge del títol de l’article. Us emplaço, doncs, a estimar el territori de la mà d’una constel·lació de lectures que no us decebran.
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Director Científic d’Onada Edicions
