Fa massa temps que moltes de les decisions que afecten el nostre dia a dia es prenen pensant únicament en la realitat de les grans capitals. Barcelona i les seves àrees metropolitanes concentren gran part del debat polític, mediàtic i legislatiu. I això acaba provocant que territoris com les Terres de l’Ebre, haguem d’assumir normes pensades per a problemes que aquí no tenim o que vivim d’una manera completament diferent.
Aquesta mirada centralista, allunyada de la realitat del territori, acaba generant danys col·laterals importants per a municipis minuts, turístics i amb una economia molt diferent de la de les grans ciutats.
Un dels exemples més clars és la legislació sobre habitatge. Ningú posa en dubte que Barcelona i altres capitals pateixen un greu problema d’accés a l’habitatge. Els preus desorbitats, la pressió demogràfica o els grans fons d’inversió han convertit el mercat immobiliari en una situació molt complicada per a moltes famílies. Però el problema arriba quan es pretén aplicar exactament la mateixa recepta a pobles com l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume o la resta del Delta.
Aquí la realitat és una altra. No tenim grans tenidors acumulant centenars de pisos. La majoria de propietaris són famílies normals que tenen una segona residència o un apartament que han decidit llogar per complementar ingressos o rendibilitzar els estalvis de tota una vida. Tampoc tenim la mateixa pressió immobiliària ni les dificultats extremes d’accés a l’habitatge que es viuen a les grans capitals.
Tot i això, acabem regulats amb els mateixos criteris. Es limiten llicències d’habitatges d’ús turístic sense diferenciar territoris, es parla d’intervenir els preus del lloguer de manera generalitzada i es continua aprovant normativa que, en molts casos, deixa el petit propietari en una situació d’indefensió davant ocupacions o impagaments.
No podem oblidar que les Terres de l’Ebre viuen, en gran part, del turisme. Al Delta, el turisme és una peça fonamental de l’economia local. Moltes famílies, petits negocis, restaurants i comerços depenen directament de l’arribada de visitants. Els habitatges turístics no són un luxe ni una especulació massiva: formen part del model econòmic del territori.
Quan es decideix restringir aquestes activitats des d’un despatx pensant exclusivament en els problemes de Barcelona, s’està perjudicant directament pobles que no tenen res a veure amb aquella realitat. El mateix passa amb la limitació de preus del lloguer. Aquí, el problema no és que els preus siguin desorbitats, sinó precisament la manca d’oferta estable durant tot l’any o la dificultat per trobar incentius perquè els propietaris posin habitatges al mercat.
Este no és l’únic exemple. També ho veiem en altres àmbits. Les polítiques de mobilitat, per exemple, sovint es dissenyen pensant en ciutats amb metro, tramvia o una xarxa de transport públic molt desenvolupada. Però al nostre territori el cotxe continua sent imprescindible per anar a treballar, estudiar o accedir a serveis bàsics. Tot i això, moltes mesures mediambientals o fiscals s’acaben aplicant igualment sense tenir en compte que aquí no existeixen alternatives reals.
També passa amb les normatives comercials, ambientals o burocràtiques, que sovint imposen als petits municipis les mateixes exigències que a grans ciutats o grans empreses. I això acaba dificultant l’activitat econòmica, l’emprenedoria i fins i tot el relleu generacional en sectors tradicionals.
El territori necessita ser escoltat. No es tracta d’anar en contra de les capitals ni de negar els problemes que tenen. Evidentment que cal legislar per garantir l’accés a l’habitatge o per avançar cap a models més sostenibles. Però legislar bé també vol dir entendre que Catalunya és diversa i que no totes les realitats són iguals.
Les Terres de l’Ebre no poden continuar sent simples espectadores de decisions preses des de lluny. Necessitem lleis adaptades a les particularitats del territori, que protegeixin els nostres sectors econòmics i que entenguin la realitat dels pobles petits.
Governar és entendre la veu dels territoris que també són imprescindibles per al futur i l’equilibri del conjunt del país.
Meritxell Faiges Albiol
