No he d’enganyar-vos: em preocupa molt la deriva autoritària que està adquirint l’administració presidida per Donald Trump. Coneixíem els seus deliris de grandesa, de com havia instigat l’assalt al capitoli, la seva negació respecte al canvi climàtic, la seva sortida de l’Organització Mundial de la Salut, les descomunals retallades pressupostàries a les universitats, les absurdes esperances d’obtenir el premi Nobel de la Pau, ingerències i intromissions en els processos democràtics de tercers països, les aberrants intencions de convertir Palestina en una mena de ressort de vacances, les actuacions militars a Iran i Líbia …
Ara, auto-proclamat sheriff del món mundial ha derrocat i empresonat el president de Veneçuela, amenaça als de Colòmbia i Cuba, se’n fot del de França, pretén dur a terme atacs terrestres a Mèxic, integrar Canada als Estats Units i sospira per tenir l’hegemonia sobre Groenlàndia. Extorsiona als països membres de l’OTAN, desplega milers d’agents de l’ICE a les ciutats nord-americanes per a expulsar (i assassinar) emigrants “irregulars”. I tot això per a quedar-se amb el petroli aliè, vendre més armament made in USA, signar contractes de reconstrucció i obligar-nos a consumir els seus productes.
Hem entrat en una mena de llei de la selva on el més fort té dret a quedar-se el territori que li plagui.
Hem entrat en una mena de llei de la selva on el més fort té dret a quedar-se el territori que li plagui. Segurament per això Putin no ha dit gran cosa, ocupat com està amb Ucraïna i Xi Ping mira de reüll Taiwan. És l’acudit del dentista, al que el pacient li diu: “veritat que no ens farem mal”, després d’agafar-lo per certes parts.
I mentre, des d’Europa que fem ? Un cop més, la Unió Europea ha estat incapaç de teixir una posició unitària i sòlida de rebuig. Ha esdevingut un actor irrellevant. Com tampoc s’ha tingut una posició nítida de condemna al genocidi de Palestina a la crisi migratòria de la Mediterrània o una resposta conjunta als famosos aranzels comercials. Tots els valors fundacionals de la Unió com ara el respecte als drets humans, als principis democràtics, la fi del colonialisme, la pau aconseguida després de la Segona Guerra Mundial, els acords comercials … tot s’ha quedat al calaix. Pel que sembla aquí no es produeix cap mena de reacció. Només Pedro Sánchez ha alçat la veu. També països nòrdics com Suècia, Finlàndia, Noruega i Islàndia pel que fa a Groenlàndia. I poca cosa més.
Potser va sent hora de dir prou. Actuar amb fermesa plantant cara a l’imperialisme nord-americà i actuar com un sol cos en la partida que es juga al tauler mundial. El nou escenari posa en evidència la necessitat d’una Europa forta i unida. Si no és així, la Unió Europea no té cap sentit.
Trump, en definitiva, vol desfer la Unió Europea i que tornem a ser l’Europa dels Estats.
Segons que hem sabut els Estats Units tenen dissenyat “un pla estratègic” per remodelar políticament i socialment el Vell continent. El volen fragmentar, dividir políticament i debilitar les seves institucions. Trump, en definitiva, vol desfer la Unió Europea i que tornem a ser l’Europa dels Estats (Elon Musk, dixit). Deixaríem de ser aquell gra al cul que fa nosa. El pitjor del cas és que si continuem així d’aquí molt poc acabarem a genollons i besant-li l’anell tal i com es feia als juraments de fidelitat medievals entre el senyor i els seus vassalls. Europa ha de veure que si segueix sent una comparsa que li riu les gràcies a aquell borinot acabarà sent la principal perjudicada d’esta història de terror.
Josep Pitarch
historiador i periodista
