18 nous casos de coronavirus en un sol dia. Aquest és el darrer balanç que ha fet públic el departament de Salut a les nostres terres on el nombre de positius acumulats arriba ja als 410 i els no classificats a 1614. Només en aquesta darrera setmana -del 9 al 16 de juliol- les Terres de l’Ebre han sumat una setantena de casos. Entre els nous positius se’n han confirmat dos més en professionals de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús on ja són 6 el total de persones afectades.
Unes dades preocupants que feia mesos que no es donaven al nostre territori malgrat la insistent crida que les autoritats fan per a complir amb les mesures de seguretat, com per exemple l’ús obligatori de les mascaretes. Un ús que no es compleix per tothom i que està obligant als ajuntaments a advertir i fins i tot sancionar a aquelles persones que no en fan cas i reincideixen en aquesta falta.
Recorrerem els municipis de la nostra costa per conèixer com han anat els primers dies des que va entrar en vigor l’obligatorietat de portar mascareta. També farem balanç del nombre de denúncies que s’han interposat.
Amb aquest tema inciarem l’Ebre notícies d’aquest divendres. De la resta de l’actualitat de la jornada, ara mateix en fem un primer avenç en l’acostumat sumari de titulars:
– Els impulsors del projecte Maestrat-Port voldríen ampliar les zones protegides d’Aragó i els parcs naturals de la Tinença i dels Ports, a més de re introduir espècies salvatges desaparegudes.
– Deltebre ha estat escollit per a dur a terme una investigació tecnològica amb fons europeus que té la finalitat de controlar la plaga del mosquit i reduir l’impacte dels pesticides en l’ecosistema del delta de l’Ebre.
– Presenten el llibre “Sarabastall i polseguina: testimoni de la Guerra Civil a Tortosa” una publicació de Toni Royo duta a terme gràcies a la beca d’investigació Pepita Martí de Duran i feta a partir de 50 entrevistes a protagonistes d’aquelles esdeveniments.
– El proper dilluns s’inciarà la primera campanya de les excavacions arqueològiques a la zona de l’Antic d’Amposta. Pels materials que es coneixen els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un assentament íber del segle Vè A.C.