La guerra civil va portar a Corbera d’Ebre el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l’Ebre, el poble, en principi, va quedar a l’avançada del front republicà. Però a partir del 3 de setembre, durant la quarta ofensiva franquista, el front es va trencar per aquest punt. Els bombardejos de l’aviació alemanya i l’artilleria dels sots llevats va fer que pràcticament tot quedés enderrocat.
El Poble Vell està situat al cim del turó de la Montera, a 337 metres d’alçada; Un conjunt de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de Sant Pere des d’on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la batalla.
El mal estat de les cases que quedaven feia que viure allí fos molt perillós i els habitants van canviar el nucli d’ubicació, situant-se a la part baixa, a tocar de la carretera. Allí es van emportar tot el que van poder del poble vell, portes, balcons o mobles.
Les ruïnes de Corbera van ser declarades bé cultural d’interès nacional, el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen per ell mateix un espai de memòria i un monument a la Pau
