La gestió de sediments a la conca de l’Ebre es mantindrà com un dels eixos de la planificació hidrològica per al proper sexenni. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha confirmat que estes actuacions estaran integrades al nou Pla Hidrològic 2028-2033, amb l’objectiu de revertir el dèficit històric de materials sòlids que patix el tram final del riu i, molt especialment, el delta de l’Ebre. El pressupost previst es mantindrà en una xifra similar a l’actual, voltant els 40 milions d’euros.
Miguel Ángel García Vera, cap de Planificació Hidrològica: «El tema dels sediments és una qüestió molt recurrent en els congressos i en els estudis que es realitzen, però el problema és que resulta molt complex d’abordar. En esta estratègia agrupem el conjunt d’actuacions encaminades a la recuperació del trànsit sedimentari sota un plantejament que és pioner, ja que planteja un objectiu integral de conca i, per descomptat, d’una gran complexitat tècnica. No hem de pensar que això és fàcil, perquè no ho és en absolut. A mesura que anem treballant, cada pas que fem ens demostra que ens trobem davant d’un repte molt complicat.»
L’organisme de conca aposta per una gestió integral que permeta recuperar el transport natural de les terres retingudes als pantans. Actualment, la CHE centra els seus esforços en la realització d’estudis tècnics i proves pilot als grans embassaments del tram baix, com Riba-roja i Mequinensa, per determinar la viabilitat de moure estos materials riu avall.
Miguel Ángel García Vera, cap de Planificació Hidrològica: «Cada fase del projecte inclou, d’una banda, els estudis per analitzar detalladament les accions que realitzarem, l’execució de proves pilot i, finalment, les crescudes controlades. Estes darreres són una component fonamental per millorar el coneixement sobre el funcionament dels sediments en els nostres embassaments. Per tant, treballem de manera continuada amb estos tres elements: projectes i estudis, proves pilot i crescudes controlades, amb una periodicitat d’entre mig any i un any.»
A banda de la mobilització de sediments, l’estratègia inclou sistemes de monitorització al Delta. S’han posat en marxa campanyes de nivellació de precisió per quantificar amb dades exactes la subsidència, el procés d’enfonsament progressiu de la plana deltaica causat per la compactació del terreny i la falta de nous aportaments sòlids.
Miguel Ángel García Vera, cap de Planificació Hidrològica: «El que proposem en l’estratègia és quantificar exactament l’abast d’esta subsidència. Realitzarem estudis de detall d’alta precisió comptant amb els millors especialistes per veure com evoluciona este fenomen. És el que anomenem aquí la nivellació d’alta precisió.»
Este conjunt de mesures es troba actualment en període de participació pública, una fase on els diferents agents poden presentar les seues esmenes i suggeriments.
