L’esclat del conflicte a l’Orient Mitjà ha generat una onada de seqüeles econòmiques que colpegen directament el sector primari de les Terres de l’Ebre. Un dels efectes és el fort increment del preu del gasoil, un recurs indispensable per a l’activitat marítima, que en diversos ports de la costa ebrenca s’ha arribat a duplicar en un període molt breu de temps.
Esta conjuntura afecta amb especial duresa la flota d’arrossegament, ja que és el segment pesquer amb una major dependència energètica per a moure les embarcacions. Segons les dades facilitades per la Confraria de Pescadors de la Ràpita, la situació actual és crítica: el sobrecost mitjà ja s’enfila fins als 200 euros diaris per embarcació. Esta xifra, traslladada al balanç mensual, representa una despesa extraordinària d’uns 5.000 euros per barca, posant en risc la viabilitat econòmica de moltes famílies que viuen de la mar.
Davant d’este escenari, l’administració estatal ha mogut fitxa amb l’aprovació d’una línia d’ajuts valorada en 25 milions d’euros. Estos fons s’han de distribuir entre els armadors tenint en compte criteris com el volum d’activitat i el consum real de cada unitat. No obstant això, entre els pescadors de la Ràpita i la resta de municipis mariners creix l’escepticisme sobre si estes partides seran suficients per a mitigar l’escalada de preus.
L’increment dels costos operatius no només amenaça el marge de benefici dels productors, sinó que podria acabar repercutint en la cistella de la compra. Si el preu del combustible no s’estabilitza, és molt probable que es produïsquen increments en el preu del peix a les peixateries i mercats, traslladant així la crisi energètica directament a la butxaca del consumidor final.
