L’actualitat sanitària d’estos dies ve marcada pel brot d’hantavirus detectat al creuer ‘MV Hondius’ i la polèmica política sorgida per l’aturada del vaixell en aigües de les illes Canàries. Doctor Josep Rebull, cap de servei de la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta: què és l’hantavirus i per què este cas ha generat tanta alarma?
L’hantavirus és un virus que genera una malaltia que, fins ara, sabíem que era bastant greu i que estava localitzada a uns llocs molt concrets. A més, la transmissió és, o era, bastant limitada. Estem a l’expectativa de si el virus ha fet alguna mutació, però fins ara és una malaltia que es coneix des de fa més de setanta anys. Va començar al sud-est asiàtic, o se’n té constància des d’aleshores, en concret a la Guerra de Corea, on van morir soldats. Ells l’agafaven del medi ambient a través de la zoonosi, que és una malaltia transmesa per animals.
En este cas, sobretot al sud-est asiàtic i a llatinoamèrica, es transmet a través dels rosegadors. Els ratolins poden transmetre el virus a través de la saliva o l’orina, però sempre de forma molt focalitzada. En salut internacional, quan ens arriben les alertes o quan la gent va a viatjar, ja tenim avisos, tot i que normalment els viatges internacionals no generen casos d’hantavirus. En este cas pensem que la contaminació es va produir quan els passatgers van baixar del vaixell a llocs on hi havia excrecions o abocadors, i després es van moure en un espai molt tancat com és el vaixell. Un cop detectat el brot, amb tres o quatre casos i dos morts, s’haurien d’haver aplicat protocols de quarantena més estrictes segons el reglament sanitari internacional.
Algunes persones van baixar del vaixell abans que es declarés el brot. Ens hem de preocupar que la malaltia s’acabe transmetent a més gent, com va passar amb la covid?
Si s’aplica bé el reglament sanitari internacional, quan detectes un brot amb morts no hauries de deixar anar trenta persones sense tindre-les en quarantena. Esta és la part que pensem que s’ha fet una mica de nyap. Ara s’estan posant molts més mitjans dels que la malaltia determinava fins ara. L’hantavirus té una transmissió baixa en contactes estrets i quan hi ha símptomes, però hem d’anar veient si esta càrrega viral també es pot transmetre quan s’és asimptomàtic. L’experiència de la covid ens ha donat molta informació però també ha generat temors, fins i tot als experts. Al febrer del 2020 dèiem que la covid era com una grip perquè seguíem els informes de l’OMS, i un any després vam saber que tenia més transmissió aèria. Per això ara som més prudents.
Vostè, com a expert, està preocupat?
Jo faig vida normal. Si hagués d’apostar deu euros, apostaria que no sortirà una epidèmia. Ara bé, no costa res fer les coses bé: tindre els pacients en aïllament amb pressió negativa i que la gent es pose protecció. Més val prendre estes mesures que no fer una difusió per falta de coneixement. Hem de tindre en compte que a l’Argentina només hi ha hagut 200 casos en un any i mig. Personalment, no estic gens preocupat.
Alguna persona que haja visitat recentment l’Argentina o Xile hauria d’estar preocupada?
No, la prova és que hi ha molta gent que viatja a la Patagònia i no hem tingut cap cas importat. Ara mateix no tenim cap protocol activat per part de Salut Pública ni del Ministeri. El que sí que es fa és donar informació: si vas a la Patagònia, aconsellem que la gent no s’aprope a abocadors ni entre a cases de camp que fa molt de temps que estan tancades. Si hi entres, primer ventila i rega perquè no s’aixeque pols. Aquí, a les Terres de l’Ebre, els rosegadors no en són portadors. Si algú que ha viatjat a aquella zona té símptomes inespecífics com mal de cap, febre o dolors musculars, llavors sí que hauria de trucar i entraríem en el concepte de sospita.
