Este dissabte, 23 de maig, l’estadi municipal Josep Otero de Tortosa acollirà una jornada molt especial de record i homenatge a Antonio Serrano Royo, el Maño, el bomber que va perdre la vida durant l’incendi de Paüls de l’estiu passat.
José Ángel, germà d’Antonio: estem davant d’un homenatge que tots hauríem volgut no haver de fer.
Sí, desgraciadament ningú espera situacions així, però ens ha tocat viure-ho i crec que el mínim que podíem fer era retre-li un homenatge d’esta manera, amb el futbol com a fil conductor: això és pel que se’ns coneix més al territori, ja que sempre hem estat vinculats al futbol, i calia fer alguna cosa relacionada amb este vessant.
El mínim que podíem fer era retre-li un homenatge en el pla esportiu, que és pel que més se’ns coneix al territori
Un matinal de futbol que s’iniciarà amb un partit entre amics i familiars d’Antonio per a retre homenatge en allò que més li agradava, que era el futbol.
Des del primer moment, el que vam voler fer era una cosa vinculada al futbol i una manera d’aconseguir-ho era intentar que participés tota la gent que el va conéixer, que va compartir vivències amb ell. Al final, a l’hora de muntar-ho, va sorgir la idea de fer un primer partit a les deu i mitja entre amics, excompanys que van jugar amb ell al futbol i companys del col·legi. Serà un partit una mica més informal. Després, vam intentar fer una cosa més oficial gràcies al CD Tortosa. A les dotze del migdia, es jugarà un partit entre el primer equip del Tortosa i una selecció dels equips on va estar vinculat el meu germà quan estava en actiu.
Ell va jugar en diferents equips. Per tant, ha sigut fàcil que la gent s’hi sume, en ser una persona tan estimada?
Sí, al final, qui el va conéixer, qui va compartir vestidor amb ell i qui va poder gaudir de la seua companyia s’hi ha sumat i s’ha fet fàcil.
Per a estos partits, heu preparat unes samarretes ben especials: totes porten el número u a l’esquena, el número que acostumen a portar els porters. A més, totes porten el nom d’Antonio i la seua imatge per a recordar-lo. Un detall emotiu.
Sí, era una cosa que volíem fer: que tothom anés amb el nom i el número d’Antonio. En comptes de posar un escut, vam decidir posar la seua cara, que el representa. Serà un dia molt emotiu i tots portaran el seu nom.
La família heu tingut el suport de moltes persones per organitzar este homenatge.
Amb la idea de fer este acte no n’hi havia prou: calia ajuda perquè una persona sola no ho pot organitzar. La família ens hi hem abocat tots i també vull agrair l’Ajuntament de Tortosa, que des del primer dia ha tingut una predisposició total; també hem tingut l’ajuda de gent més propera, com Germán Inglés o Juanjo Rovira; Mariano Curto, el president del Tortosa,… i molts altres.
Antonio va perdre la vida en acte de servei. L’homenatge també servirà per recordar la perillositat que tenen estes professions de servei públic, com la dels bombers o la dels Mossos d’Esquadra.
Són professions que, fins que no passa alguna cosa, sembla que siguen treballs normals o situacions habituals, però no ho són. A la meua família no és l’únic bomber que hi ha; el meu cunyat Vicent és bomber, tinc amics que també ho són i conec companys del meu germà Antonio. Ells saben quan surten a fer un servei, però no saben com acabarà.
Professions com la de bombers sembla que siguen normals, però no ho són: saben quan surten a fer un servei, però no saben com acabarà
Teniu previst algun acte de record més?
Tenim preparat un altre homenatge, ja més personal i familiar, que volem fer a Paüls. En este sentit, vull agrair a Enric Adell, l’alcalde de Paüls, per com ens està ajudant. El meu germà ho era tot: era esportista, era bomber de l’EPAF, i qui el va conéixer sabia el que li agradava l’esport, la seua professió i com era en família. Vam tindre la sort de ser la seua família i era una persona súper entregada que es dedicava als altres.
