L’escalfament global està provocant un augment de les temperatures fora del període estival, cosa que agreuja un problema creixent i generalitzat: la calor a les aules dels centres educatius públics de Catalunya. En molts centres educatius de la zona se superen de manera recurrent els 30 °C i, en alguns casos puntuals d’extrema gravetat, la sensació tèrmica interior pot arribar als 40 °C. Esta situació climàtica límit està afectant negativament les condicions d’aprenentatge i el benestar diari de l’alumnat. Els docents, directius i sindicats reclamen mesures immediates per pal·liar els efectes de la calor, però també exigeixen un pla estructural efectiu per a adaptar definitivament els edificis escolars a la realitat climàtica de les Terres de l’Ebre.
Pau Ureña, professor de l’Institut Dertosa i portaveu del sindicat USTEC a l’Ebre: «Hi ha moments que ja veus que els propis alumnes es desconnecten perquè la temperatura de la classe no és l’adient per a fer una classe. Fa molts anys que ho estem denunciant des d’USTEC i considerem que són necessàries mesures de climatització i mesures estructurals que afecten a tots els edificis i a tots els centres. Ara ens diuen que tenim refugis climàtics, però aquí només tenim una aula de refugi climàtic per a més de mil alumnes. Què fem amb una sola aula? No podem posar mil alumnes dins d’una classe. Per tant, hi ha d’haver un canvi de paradigma.»
Davant la falta d’infraestructures consolidades, el professorat es veu obligat a gestionar de forma precària el dia a dia, buscant alternatives tèrmiques improvisades a l’interior de les aules per tal de poder mantindre l’activitat docent mínima amb certes garanties de salut per als menors.
Sílvia Garcia, coordinadora de Riscos i professora de l’Institut Dertosa: «Vam demanar i fa com a quatre o cinc cursos se’ns va fer una dotació de ventiladors, que són precaris i del tot suficients. Realment, nosaltres esperem a mirar si alguna aula queda buida per a traslladar els alumnes. Alguna vegada se’ns havia recomanat fins i tot que sortissen al pati amb mànegues d’aigua, però considerem que, com a professors de secundària o de primària, no estem per a traure els alumnes al pati i arruixar-los amb una manguera, sinó per a fer classe en condicions. Som l’únic departament que no està climatitzat.»
A l’Escola de Raval de Cristo la situació és molt similar, amb un centre gran i centenars d’alumnes exposats durant mesos a condicions de calor sostinguda. Per tal de fer front a les altes temperatures a les quals s’arriba a l’interior de les aules, s’ha tirat endavant un projecte d’obres per a substituir els antics sistemes de calefacció per sistemes d’aerotèrmia d’última generació.
Ivan Garcia, alcalde de Roquetes: «Es tracta de la substitució de la caldera de l’Escola de Raval de Cristo. Actualment tenien una caldera de gasoil i es substituïx per una d’aerotèrmia que també ens permet aplicar tant aire calent com aire gelat. S’ha modificat el projecte per a què es puguen fer les dos coses i, d’esta manera, tota l’escola tindrà els seus splits a totes les aules i a totes les dependències per a què el centre quede climatitzat al cent per cent.»
Esta inversió econòmica municipal busca assegurar el confort tèrmic dels usuaris de l’escola , reconeixent les noves dinàmiques estacionals de les Terres de l’Ebre.
Magda Bel, directora de l’escola Raval de Cristo: «Este tema era recurrent. Hi ha hagut un canvi de climatologia i les escoles mos hem d’adaptar. Passem moltes hores aquí i es fa necessària una inversió com esta per a què puguem estar tots el més còmodament possible a les aules.»
Recentment, per donar visibilitat i dades contínues a esta problemàtica, s’ha posat en funcionament de forma pública la plataforma web ‘aules que cremen’, on es poden consultar de manera interactiva les condicions tèrmiques reals de les escoles públiques de tot el territori de Catalunya.
