Quan ets jove fas coses seré que de gran no faries ni borratxo. Tot et sembla una gran idea si comporta com a recompensa diversió, sexe o diners. No sé ben bé per quina d’estes possibles contraprestacions -o quina combinació d’elles- se’m va ocórrer acceptar una feina de cambrer a les festes majors de Canet
Autor: Víctor Porres
Este article va adreçat a ma mare. La resta de lectors també el podeu llegir, per suposat, ja sigui per curiositat o per voyeurisme, però el missatge té un destinatari específic: Paquita. Com ella és ma mare, és la meua lectora més fidel. Dona igual del que parli, ella es llegirà el text de dalt
Sopar d’amics cinquantenaris. Tots arribem impecablement vestits de gala, amb texans, vambes i samarretes d’algun concert de senyors que ja porten unes quantes colonoscòpies acumulades en el seu historial mèdic. Tots ben pentinadets i afaitadets, excepte els que portem barba per mandra o per intentar dissimular la papada. A mesura que anem arribant al restaurant,