Verd sobre blau és el títol del documental que, per primera vegada, ha unit en coproducció a la prestigiosa productora Films Nòmades, i a la productora televisiva del Grup EbreMedia (GEM), dos empreses ebrenques centrades en la producció audiovisual de qualitat, amb seu a Tortosa i de llarga trajectòria. Després d’un any i mig de gravacions, el treball de camp es dona per tancat, i este juliol s’inicia la fase de muntatge i realització, amb la previsió que s’estrene a diferents municipis ebrencs a finals d’any.
El professor i realitzador Santi Valldepérez -creador de l’internacional Terres Travel Festival-, és el productor executiu. Ha compaginat la tasca de formació com a cap del departament d’audiovisual de l’IES de l’Ebre amb l’organització de la desena edició del festival, que s’iniciarà el setembre que ve. Cal recordar que el fundador de Terres -dedicat a continguts turístics- va ser elegit l’any passat Premi PERIFÈRIC per la seua trajectòria.
El director del documental és Guillermo Barberà, director de fotografia i realitzador. Ha dut a terme totes les gravacions que s’han fet, i no només al territori (on es va gravar l’acte oficial dels 25 anys de la PDE), sinó també a Venècia, Madrid i Barcelona. Hi ha més de trenta personatges entrevistats a fons (activistes, científics, intel·lectuals, regants i representants polítics, entre d’altres). La producció, al llarg d’any i mig, ha anat a càrrec d’una professional amb experiència en el sector, Laia Favà, dinamitzadora del Casal Tortosí -un fòrum històric de la vitalitat cultural de la ciutat- i graduada en Comunicació Audiovisual.
El quart actor és el periodista Josep Maria Arasa, fundador del setmanari L’Ebre i del GEM, i consumat editorialista de la lluita social. Ha complementat l’equip assumint tasques de codirector i coguionista. El projecte naix d’una idea original presentada a La Xarxa fa temps però que, reiteradament, este ens públic ha desestimat. Una dificultat afegida per a un projecte finançat amb recursos propis, destinat a “recollir la memòria històrica” del territori. Els antecedents parteixen de la crònica RECAPTE de PHN (Recerca, volum 10), i del suplement cronològic publicat al setmanari L’Ebre (juny 2004).
Entrevistes al web
Davant de la riquesa i la importància dels continguts que s’han recollit, els productors de Verd sobre blau projecten altres usos per a difondre les entrevistes realitzades. Més enllà dels fragments que apareixen al documental de cada personatge, d’acord al guió, està previst convertir les entrevistes en vídeo-podcast adaptats, i no es descarta l’edició d’un llibre. Tot plegat, per conservar el testimoni d’uns protagonistes escollits d’entre prop de 120 candidats.
El títol del documental ha evolucionat amb el temps. Primer s’inspirava en la visió de posar en valor els canvis que va generar el moviment social, aprofitant els actes que ja l’any 2018 feia la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Hi ha hagut diferents iniciatives basades en recordar la importància i l’impacte del passat, un enfoc que ha perdurat els anys subsegüents amb cicles de conferències i exposicions, moltes d’elles a partir de recollir el material fotogràfic i videogràfic generat.
Verd sobre blau ha optat per contraposar els fets locals i globals a partir de testimonis directes que llavors teníen 15 o 30 anys i ara en tenen vint-i-cinc més. No relata el que va passar entre el 15 de setembre de 2000 -quan es va iniciar la lluita en l’assemblea constituent-, i el 18 de juny de 2004 -quan el Congrés de Diputats va derogar els articles transvasistes del PHN-; sinó que aporta reflexions i punt de vista que obren noves línies argumentals a partir d’uns personatges troncals. I amb un punt de trobada, ja que tots els personatges responen la mateixa pregunta: les Terres de l’Ebre, Catalunya, l’Estat o el món, tenen ara un futur més verd, gràcies a la revolta blava de fa 25 anys?
Format cultural
Per socialitzar l’estrena del documental al seu territori d’origen es dissenya ara un format, estil acte cultural, en el qual les projeccions (d’una durada aproximada de 50 minuts) estiguen acompanyades per conferències, debat i música. Una idea embrionaria que ha sorgit a partir del fet que la lletra i música de la sintonia del documental és obra d’Artur Gaya, amb arranjament de Sergi Trenzano. La sintonia s’ha gravat a BITSTUDI de Barcelona este juny, i intervenen també Maria Perera (tres violins), Maria Elena Maureso (cors) i Xavier Batllés (baix elèctric, melòdica i percussions i efectes).
