Un equip de científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha iniciat una recerca per a determinar com afecten els contaminants d’origen agrícola a l’ecosistema del Delta de l’Ebre. Este estudi naix amb la voluntat de trobar un equilibri entre la protecció de la biodiversitat i el manteniment d’un motor econòmic vital per al territori com és la producció d’arròs. La investigació està liderada per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), una entitat amb àmplia experiència en l’anàlisi de la qualitat de l’entorn. El focus d’atenció es posa sobre els pesticides, uns compostos químics que, segons alerten diversos informes previs, estarien darrere de la pèrdua d’espècies en entorns rurals de tot el món.
La singularitat del Delta de l’Ebre fa que esta investigació siga estratègica. A diferència d’altres cultius de secà o regadiu convencional, l’arròs creix en camps inundats, una particularitat que modifica la dispersió i l’impacte dels agents contaminants. Fins ara, ha existit un buit legal i tècnic pel que fa a les directrius europees per a avaluar els riscos mediambientals específics en arrossars.
Per a dur a terme el diagnòstic, els investigadors han pres nombroses mostres del terreny, analitzant no només l’aigua i els sediments, sinó també la fauna local. S’ha estudiat la presència de tòxics en invertebrats i ratpenats, ja que estos animals actuen com a bioindicadors de la salut de l’entorn.
L’estudi, però, no es tanca en el laboratori. Els investigadors mantenen un diàleg fluid amb els arrossaires ebrencs per a entendre les seues necessitats i les limitacions que afronten a l’hora de combatre plagues. La finalitat és proposar mesures de mitigació i identificar aquells productes que són absolutament imprescindibles per a garantir la seguretat alimentària, sense renunciar a la sostenibilitat del Delta.
