El Govern de la Generalitat ha presentat un ambiciós full de ruta a quinze anys per a blindar el delta de l’Ebre davant de l’amenaça del canvi climàtic i la regressió. Esta nova planificació estratègica establix un calendari d’actuacions estructurals que inclouen la recuperació de platges, la construcció de camins de guarda, defenses marines i la mobilització de sediments. L’objectiu principal de la reunió mantinguda amb els representants del territori ha estat unificar les propostes tècniques de les diferents administracions per a actuar amb una veu única en la defensa de l’espai natural.
Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica: «Hi ha un canvi substancial respecte al que fins ara s’havia anat treballant. El treball conjunt, no només amb la Universitat Politècnica, sinó també amb el Ministeri i amb la Direcció General de Costes, ens ha permès abordar una qüestió que era fonamental per a la Taula de Consens, que era la mobilització d’estos sediments i d’estes arenes per tal de poder realitzar esta protecció amb garanties. Per tant, hem pogut traslladar un calendari clar d’estos propers quinze anys assumint esta mobilització d’arenes amb un treball de base de la Politècnica. El Ministeri també ha d’estar en este camí d’autoritzacions, sobretot durant estos dos primers anys, i també del finançament. Vull recordar que, dels més de 42 milions d’euros d’estes actuacions, 40 corresponen al Ministeri. Per tant, la seua implicació és total i per això, abans de presentar este programa d’actuacions, volíem treballar conjuntament amb la Direcció General, amb el Secretari d’Estat i amb la mateixa vicepresidenta i ministra per estar segurs que el que presentàvem avui comptava amb el seu vistiplau i el seu compromís. En el calendari veuran que, pel que fa a este moviment i protecció de la zona frontal, hi ha dos anys on es requeriran estos estudis i estes tramitacions ambientals per tal que això sigui possible».
Pel que fa a les zones més vulnerables, el pla preveu una aportació progressiva de sorres mitjançant un sistema de draga a punts crítics com la Platja Marquesa-Riumar, l’illa de Buda-Migjorn i l’istme del Trabucador. Els moviments de terres a gran escala no començaran fins al 2028, ja que els propers dos exercicis se centraran en la redacció de projectes, les licitacions i la superació dels complexos tràmits ambientals necessaris per a intervenir en un ecosistema tan fràgil.
Xavi Curto, portaveu de la Taula de Consens: «Este marc d’actuacions prioritàries ha de tindre el consens, el vistiplau i el treball de tres parts. S’ha de recordar que les tres parts són el Ministeri de l’Estat, la Generalitat i la Taula de Consens. Avui estàvem només dos parts i, per tant, això denota que es va avançant, però que encara falta una mica per arribar a uns acords a tres bandes».
https://youtu.be/8hkalES6t0Q?is=HTmdAgNiwYvYlJF-
