Este dilluns s’ha dut a terme un simulacre del sistema ES-Alert, que ha provat el Govern espanyol als municipis de l’entorn de la central nuclear de Vandellòs amb l’objectiu de detectar zones fosques davant la necessitat d’una eventual comunicació d’un incident vinculat amb les centrals nuclears del territori. Tivissa era un dels municipis afectats. Com ha anat la prova?
Al que són els nuclis de població, tenim constància que la cosa ha anat bé i que el missatge ha arribat a un 99% de la gent. Ara hem de mirar per què este 1 o 2% no ho ha rebut, que crec que és principalment per configuració dels telèfons. Però sí que és veritat que tenim problemes als disseminats. El terme municipal de Tivissa té una gran amplitud, parlem de 210 quilòmetres quadrats, i tenim uns 300 veïns vivint als disseminats, que no ho han rebut. És una bona proposta per a veure on l’avís no arriba i treballar amb el Govern perquè tothom puga tindre este avís en cas d’emergència nuclear, que esperem que no passe, és clar.
Este era l’objectiu, perquè era una assignatura pendent els sistemes d’alerta en casos d’emergència nuclear.
Ho veníem reclamant i fa poc vam tindre la reunió a Vandellòs amb Protecció Civil. Vam posar damunt de la taula que mai s’havia fet un simulacre ni un simulacre d’evacuació. La inquietud dels alcaldes era posar en valor què passaria en cas d’accident i tindre uns procediments i una guia establerta de com reaccionar. Sembla que el primer pas està fet, que és que almenys la població puga estar assabentada.
Ja que parlem de les nuclears, a finals de l’any 2025 es va conéixer la primera resolució dels ajuts a empreses dels fons de transició nuclear. Ara hi ha oberta la convocatòria d’este 2026. Quin impacte tindrà això a Tivissa?
A l’última convocatòria ja vam tindre dos empreses a Tivissa que se’n van beneficiar. Soc conscient que ara hi ha altres empreses que estan tramitant la documentació. Són uns fons que hem d’aprofitar. Jo no paro d’insistir als empresaris, siguen més menuts o més grans, que presenten la documentació i, sobretot, que la preparen bé. A l’anterior convocatòria, molts van quedar fora per la forma en què van presentar la documentació. Des de l’ajuntament de Tivissa tenim una persona experta per a donar un cop de mà a les empreses que es vulguen informar.
L’objectiu dels fons de transició nuclear és diversificar l’economia de les àrees nuclears i crear llocs de treball. Creu que s’està anant pel bon camí després d’uns anys?
Crec que queda molt de camí per recórrer. Penso que volem tocar massa tecles i a vegades, no tocant-ne tantes, arribaríem més lluny. Són uns fons per a diversificar l’economia davant del tancament de les centrals. També estem treballant tots els alcaldes del territori nuclear perquè este tancament s’allargue. Ens hem de reinventar, però la gran empresa que tenim a la comarca de la Ribera d’Ebre és la central nuclear. L’òrgan de governança dels fons és molt gran, amb necessitats molt diferents, i costa desencallar les coses.
Vostè deia ara que s’està treballant per allargar el calendari de tancament de les nuclears, que segons el calendari actual hauria de començar a partir del 2030.
S’està treballant amb la central d’Almaraz, a Extremadura, i tots els territoris nuclears de l’Estat ens hi hem abocat. Les decisions no han de ser polítiques, sinó tècniques. Per als pobles que rebem este finançament, i per a la gent que directament o indirectament viu de la nuclear, és primordial que el tancament s’allargue sempre que la seguretat siga l’òptima.
Les decisions sobre el tancament de les centrals nuclears no han de ser polítiques, sinó tècniques
Tivissa també serà un dels nodes estratègics de la xarxa d’hidrogen d’Enagás. Hi ha prevista una estació de compressió on confluiran tres xarxes de transport. Què en saben d’este projecte?
És un projecte que va agafar més forma a través dels mitjans de comunicació que no pas per l’empresa. Vam rebre una petició d’Enagás sobre l’estudi mediambiental, però des de llavors no n’hem sabut res més. És un projecte que està en un estat totalment embrionari. Si es volgués ubicar a Tivissa, no ens hi oposarem. Tot este tipus d’inversions han de ser al territori i hem de facilitar-ho, més si parlem d’hidrogen verd, que no és contaminant, per dir-ho d’alguna manera.
Si la xarxa d’hidrogen es vol ubicar a Tivissa, no ens hi oposarem; hem de facilitar estes inversions al territori
Una altra inversió prevista a la Ribera d’Ebre, al polígon del Molló on Tivissa forma part del consorci, és la gigafactoria d’intel·ligència artificial. En principi se n’hauria de saber alguna cosa en pocs mesos.
He intentat ser molt cautelós amb este projecte. És una candidatura entre 74 més a nivell europeu. Sabem que en van quatre o cinc a tot Europa. La presidenta de la Unió Europea és finlandesa, per tant, una anirà pràcticament segur als països nòrdics. Una altra anirà a Alemanya i una a França. Esta quarta crec que ens la repartirem entre Itàlia i la candidatura del Molló a Espanya.
Parlem ara de l’eclipsi total del 12 d’agost de 2026. Tivissa és un dels municipis on es podrà veure este fenòmen en la seua màxima plenitud. Com s’estan preparant?
La Generalitat va triar vuit municipis cap als quals conduir la gent i optimitzar recursos, perquè s’espera moltíssimes persones. Jo vaig demanar que es tingués en compte Tivissa. La gent que vindrà de l’estranger per a veure l’eclipsi, des d’Austràlia, des del Japó o des dels Estats Units, sap perfectament quins són els millors cels per poder-ho veure. I els dos cels menys contaminats de la província de Tarragona són Prades i Tivissa. Tindrem una gran afluència de gent i he reclamat recursos de seguretat, perquè hem tingut un hivern molt plujós i això vol dir que tindrem molt combustible a l’estiu. Cal veure qui controlarà els accessos, on i quan. És un esdeveniment que no hem viscut abans i, per tant, qualsevol previsió pot quedar curta. Les xifres parlen de 4.000 vehicles cada hora per l’AP7, i això és fora mida.
Tenim un dels millors cels per veure l’eclipsi del 12 d’agost i això ens fa preveure que tindrem moltíssima gent al terme municipal
Com ho esteu treballant des de Tivissa, doncs?
Estem treballant des de la vessant turística perquè pensem que és una bona oportunitat per posar Tivissa al mapa, però la part que més me preocupa és la seguretat. He reclamat recursos perquè els voluntaris no s’han de posar en conflicte amb els visitants. El 12 d’agost possiblement tinguem el Pla Alfa activat per risc d’incendi perquè fa deu anys que és així. Les previsions meteorològiques no apunten diferent, en este sentit. Si és així, qui impedirà que es puga accedir a la massa forestal? Tenim dos miradors molt bons, la plaça de la Baranova i la plaça de Dalt, però no sé si serem capaços d’acollir tota esta gent. Els 300 llits turístics de Tivissa estan reservats des de fa més d’un any.
Este mandat estan treballant en la futura residència de gent gran a l’antiga caserna. En quin moment es troba el projecte?
Estem en un moment molt dolç. Fa un mes ens van entregar el projecte bàsic i ara treballem en l’executiu. Esta setmana tenim previst aprovar en junta de govern el projecte d’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil per a poder adjudicar l’obra. Per normativa, l’edificació actual no complia res i la millor opció és fer-ho de nou. És una inversió molt ambiciosa per a un poble com el nostre: una residència de 60 places amb 20 places de centre de dia. Requerirà molt de treball i esforços, sobretot per aconseguir el finançament. L’objectiu és començar les obres a finals del 2026.
També estan actuant als vestidors del pavelló i en la futura ‘station trail’. Com van estes obres?
Ens vam trobar un pavelló que s’havia fet sense vestidors, que estaven previstos en una fase que no es va executar. No podia concebre com podíem tindre un pavelló sense tindre els corresponents vestidors. Vull destacar la tasca de la brigada municipal, perquè l’hem fet amb recursos propis. Pel que fa a l‘station trail, les obres van començar la setmana passada. Serà el punt de recepció de visitants turístics de Tivissa amb fons Next Generation.
